LALLAMBREGADA

Hisenda és ell (i que duri)

I ell era allà. Amb el seu uniforme i la seva arma reglamentària, però amb una cara i un posat que l’acostaven més al Pare Noel que a Rambo. Amb un ull vigilant la pantalla de l’escàner. Amb l’altre controlant que la gent a qui havia donat indicacions fes el que calia. I, mentrestant, explicant a cada persona que entrava per la porta de què anava el paper que tenia a les mans, on i com havia de treure el número, el temps aproximat d’espera i a quina planta li tocaria anar.

I el senyor en qüestió no era cap treballador d’Hisenda, però estava fent d’informador d’Hisenda. El senyor en qüestió no era del servei d’informació, però era qui ordenava i canalitzava desenes de persones cada hora. El senyor en qüestió era allà per fer d’agent de seguretat, però calmava senyores grans atabalades que no entenien un document. El senyor en qüestió li explicava a un contribuent d’origen pakistanès els tràmits a seguir i a quin departament havia d’anar per solucionar un problema burocràtic de la seva botiga. El senyor en qüestió posava ordre en tota una Delegació d’Hisenda i en plena campanya de la renda.

I no me’n vaig poder estar. “Escolti -vaig dir-li-, vostè sap de tot i ajuda a tothom, però no és la seva feina”. Gran resposta la seva: “Ja, però a còpia de gent preguntant-me coses, n’he anat aprenent. I tampoc és tan difícil. De fet, hi ha tres o quatre tràmits bàsics i a mi no em costa gens ajudar-los”. Reconec que quan vaig marxar vaig pensar en el problema que tindran en aquella Delegació d’Hisenda el dia que l’empresa de seguretat decideixi traslladar aquest àngel de la guarda.