19/03/2015

‘Je suis Macba’

2 min

Realment l’obra és horrorosa. I si aquell és el rei, jo sóc la cunyada de Leonardo di Caprio. Ara bé, si el Museu d’Art Contemporani de Barcelona hagués ensenyat La bèstia i el sobirà tal com estava previst, l’únic debat hauria estat entre els visitants de l’exposició i sobre la qualitat de l’obra. En canvi, la decisió de Bartomeu Marí, director del Macba, de censurar-la, ha generat justament l’efecte contrari, el que es coneix com a efecte Streisand (en concepte principi d’Arquimides seria: “Al món digital, qualsevol cosa que tu vulguis amagar o censurar, experimenta un impacte mediàtic mil vegades superior al pes de la cosa que tu pretenies que no sabés ningú”). Total, ara resulta que tots hem acabat veient una cosa que només va ser pensada per provocar. Sí, perquè l’art contemporani, bàsicament, busca provocar. I que un director de museu d’art contemporani encara no ho hagi entès és preocupant i l’inhabilita per continuar treballant en aquest camp.

Però aquest cas també serveix per desemmascarar molts dels que van donar-se cops de colze per sortir a la foto del “Je suis Charlie” per pur oportunisme. Llavors va quedar bé posar-se al costat de la llibertat d’expressió, de la defensa de la crítica i del bla, bla, bla. Però en el dia a dia això costa més, sobretot en un país, Espanya, on hi ha censura i on els governs canvien directors de diaris incòmodes. Escolti, si vostè s’ofèn per un acudit, no mati el dibuixant, sisplau. I si l’ofèn una escultura, no la retiri d’una exposició. Presenti una denúncia a un jutjat a veure si li donen la raó. O, millor encara, calli i no emprenyi.

stats