L’Església fent política municipal
Ara que ja han passat les eleccions municipals, toca parlar del debat estrella de la campanya: ¿les monges poden fer política? Com veu, un tema 100% municipalista, com ha estat tota la campanya en general. La qüestió, però, és molt interessant, sobretot perquè això passa en un estat, Espanya, on l’Església sempre ha fet política. Rouco, per dir un nom a l’atzar, feia política en aquella cadena Cope propietat dels bisbes espanyols on van anar a parar milions i milions d’euros que podrien haver anat a Càrites i que van fer multimilionaris uns quants profetes de l’enfrontament, la mentida, la intolerància i la manipulació (valors molt cristians, tots ells). Però és que als anys 70 també molts mossens de barris pobres van fer política. I l’Abadia de Montserrat fa política. Vaja, ¿sap allò de la separació entre Església i estat?
No és cap secret que la jerarquia espanyola ha anat, tradicionalment, a favor de la dreta. O més ben dit, de l’extrema dreta. I sabem també que des de l’esquerra s’ha demanat repetidament treure el crucifix de la vida civil, com a França. Doncs bé, resulta que quan una monja molt d’esquerres i una altra de molt “progre” participen en política i ho fan vestides de monja, l’esquerra no planteja el debat sobre la separació entre Església i estat, ni sobre l’ús dels símbols religiosos en l’àmbit públic. I sí, sabem que no és ben bé el mateix el nicab, el hijab o el burca que els hàbits catòlics cristians, però en alguns casos tampoc són tan diferents. Però, calli, que potser és que la cosa canvia quan la interferència religiosa la tens al pati de ca teva.
