Morir d’èxit (per autosuïcidi)

El mercat de la Boqueria de BCN ha decidit posar portes a un camp que ell mateix va obrir de bat a bat. Amb l’excusa de la crisi i de les eternes obres de l’aparcament, van permetre negocis dedicats a fer calés amb els turistes. I, com que amb la venda de sucs, croquetes i mandangues variades ingressaven més que venent els productes que es venen normalment als mercats, van créixer les parades de sucs, croquetes i mandangues variades i van desaparèixer les parades de productes frescos. Vagi-hi un dia i miri quantes en queden. I després vagi al mercat de Girona, al de Tortosa, amb el seu gloriós bacallà, al de Donosti, amb el seu peix i la seva verdura, o al de la plaça Victor Hugo de Tolosa de Llenguadoc, amb els formatges i les carns que emocionen. Vagi-hi i compari.

Sí, el mercat de la Boqueria surt a totes del guies del món, però perquè és un escenari, no pels seus productes. És un decorat, no un lloc per comprar-hi. I els pocs productors que resisteixen suporten cada dia el contingut de 100 autocars de guiris i 100 escolars que hi van a fer treballs per a classe i que pregunten 100 cops el mateix a algú que és allà per guanyar-se la vida. Perquè, esclar, ni els turistes fan fotos dels sucs ni els nens pregunten als de les croquetes. Uns negocis que hi són perquè els en va donar permís la direcció del mercat. Una direcció que permet que a la zona del peix una senyora pinti la tonyina amb sang de xai perquè sembli més vermella. I ara, quan ja és tard, algú ha decidit que els turistes entrin en grups de 15 “perquè hi ha moments en què no s’hi pot ni caminar”. Ara? Anem bé!