Perdó, aquí algú pensa?
No, no, si jo d’economia tampoc en sé. Vaja, com molts dels economistes que escolto i llegeixo als mitjans. Però normalment dos i dos sumen quatre. Expressat d’una altra manera, ara que diuen que sortim de la crisi, la pregunta és: per què? Per què carai sortim de la crisi? Què ha passat? Diu que hi ha més confiança. Confiança en què? I en qui? Si precisament el que hem perdut és la confiança. Bé, i la cartera, que més que perduda ens l’han robat. Però, va, fem confiança a la confiança i acceptem que ara permet fer bullir l’olla. Però, caldrà alguna coseta més, no? Sí, sí, la borsa ho peta i això ens fa mooolt feliços a tots (i a totes) perquè l’Íbex-35 és el nostre ídol. Però, insisteixo: quina alternativa productiva s’ha creat a la totxana embogida? Ei, alternativa que es pugui tocar, vull dir. Quin és el model econòmic productiu espanyol? ¿Continuar esperant les diverses crisis de seguretat dels països turístics rivals a la Mediterrània per mantenir ingressos de sol i platja? ¿Dependre dels dòlars d’uns russos que van comprar mitja costa i que ara han quedat tan putinitzats que semblen la urbanització d’El Pocero a Seseña? Quina és la indústria que ha de generar per via directa i indirecta els milions de llocs de treball que calen per deixar l’atur en xifres de país normal? ¿I qui està fent què per desenvolupar aquesta indústria?
A part de sanejar els bancs amb no-se-sap-quants milers de milions d’euros i d’aplicar les polítiques dictades per allò que abans en deien la troica i que ara és el grup de Brussel·les o les institucions, algú té alguna proposta? ¿Algú pensa? Hola?
