LA LLAMBREGADA

Tanquem El Celler de Can Roca

¿Algú sap quant val dinar o sopar al famós Celler de Can Roca? Molt. No sé el preu perquè no hi he anat mai (això està per Girona, oi?), però el cunyat d’un conegut té un veí que diu que és car perquè “com vols que no sigui car un restaurant que és el millor del món”. I té raó. Total, que estem parlant d’un lloc d’aquests on hi serveixen menjar complicat i que només és per a rics i poderosos que mengen poc, però molta estona i amb molts plats. I jo pregunto a aquests senyors (als dels restaurant i als poderosos que hi van): ¿no seria millor dedicar els diners abundants que val tot això a beques menjador? Prou ja d’elitisme i, sobretot, prou de plats poc plens i que no s’entenen.

A veure, tampoc és que estigui totalment en contra dels restaurants on els cuiners posen el menjar al plat amb pinces, però hi ha prioritats. I les prioritats són prioritàries. Em falta informació sobre la xifra de diners de la qual estem parlant, però caldria mirar la quantitat exacta que es mou i valorar com la revertim en projectes sostenibles i socials pensats per al bé comú dels ciutadans i les ciutadanes i no d’uns pocs. Sí, ja sé que aquesta última frase no vol dir res, però la vaig sentir fa poc i he pensat que resumia perfectament la meva filosofia i el que vull expressar. Més o menys. Per tant, fugim de la demagògia aquesta que els projectes d’èxit generen marca i riquesa directa i indirecta i instal·lem-nos en la meva demagògia, que et fa sentir molt millor i serveix per purificar-te les culpes. Ah, i tanquem el restaurant, que cal desconfiar totalment de la gent que té èxit.