15/04/2015

Sap allò de l’escopeta de canya?

1 min

Tretze anys, tretze. I no va fallar mai. Fins que es va trencar la molla de la pestanyeta que permetia el funcionament del mecanisme. I llavors vaig comprar un nou encenedor de cuina. 15 euros per una cosa molt de disseny que, per no tenir, no tenia ni manera de regular la flama. Una flama, per cert, més curta que la credibilitat de Rodrigo Rato parlant de pagar impostos. Fart que fes guspira però no sortís flama, vaig comprar-me un segon encenedor. El disseny era més auster i només em va costar 7 euros. També oferia una flama trista, com de reunió del PSC analitzant les seves perspectives electorals a les municipals. I tampoc tenia regulador, de manera que, quan aconseguies que funcionés, l’únic que obtenies era deprimir-te molt davant d’aquell espectacle tan escadusser com absurd des del punt de vista del resultat. I, efectivament, he escrit “quan aconseguies que funcionés” perquè el percussor que havia de generar la guspira d’ignició va ser dissenyat per una persona molt cruel i perversa que tenia com a objectiu 1) fer perdre la paciència de l’usuari i 2) soldar les empremtes digitals de l’usuari en el mecanisme a força de deixar-s’hi el dit intentant desplaçar-lo horitzontalment a la recerca del clic desitjat. Un clic que aconseguies un cop de cada 300 intents, dues fractures de dit polze i la insensibilitat total de la punta del ja esmentat dit.

I així, fins fa un mes, moment en què vaig gastar-me 1,29 euros en un encenedor horrorós, però que no falla mai i que no sé quant em durarà, però que fa el que ha de fer: encendre. Una cosa molt complicada en ple segle XXI.

stats