LA LLAMBREGADA

Si som com diuen, per què ens volen?

Imagini’s per un moment que a casa seva hi viu algú a qui vostè tanca la nevera amb clau, que quan es dutxa li apaga l’escalfador, que cada nit li posa molles de pa dins del llit i que ruixa l’armari on guarda la roba amb un ambientador al perfum de fems. I imagini’s que aquesta persona un dia li manifesta que no està gaire a gust i que es planteja marxar. I imagini’s que la resposta que vostè dóna a la queixa és dir públicament que aquesta persona ha embogit i que tothom que pensa que la situació a què s’ha arribat és insostenible és un babau tan babau que es deixa enganyar pel sonat en qüestió. I vostè afegeix que aquestes ganes de marxar són un invent per tapar presumptes irregularitats en el 3% de l’ús del comandament de la TV i per tapar uns comptes a Suïssa que finalment es demostren inexistents. I també diu que aquest algú que viu amb vostè està adoctrinat per una escola sectària i manipulat per uns mitjans de comunicació de pensament únic. I per rematar-ho li diu que és un nazi i un feixista. I quan aquest algú s’emprenya per la comparació i diu que ja n’hi ha prou, vostè s’indigna perquè considera que l’estan desqualificant i llavors dissimula matisant que no ha dit això de nazi sinó que ha manifestat que a la seva habitació s’hi viu un ambient com el dels anys 30 a Alemanya.

Doncs bé, imaginat tot això, ara pensi si vostè voldria tenir algú així a casa seva. Per què ha de suportar tanta tensió? Per què ha de viure sempre amb aquest malestar i aquest mal rotllo? No és millor que aquest algú marxi? No és millor la tranquil·litat i la felicitat? No surt més a compte que marxi?