Un doble de sobirania (‘¡maaaarchando!’)
Tenim la sort de comptar amb gent tan brillant que als limitats com jo ens costa molt entendre’ls. Miri que aquesta setmana és curta... i ja m’ha passat dos cops.
Mariano Rajoy, en to solemne, diu: “Recorreré al Constitucional qualsevol declaració de sobirania de Catalunya”. Ah sí? Carai, quina sorpresa!!! Em punxen i no em treuen sang!!! I, no m’ho digui, el dictamen del Constitucional serà que les declaracions de sobirania són inconstitucionals!!! Sí? Mai m’ho hauria pensat. Ei, i no és que sospiti que aquest cop passarà el que passa sempre que el Gobierno va al C onstitucional, no. És que fins i tot jo, que no formo part de l’alt tribunal, estic en condicions d’afirmar que proclamar una DUI és inconstitucional. Bàsicament perquè si declarar la independència fos constitucional no caldria fer cap DUI perquè ja hauríem fet un referèndum constitucional. No sé si m’explico.
Pablo Iglesias, amb to i expressió greu com d’estar dient una cosa important, afirma “Sobirania és que hi hagi hospitals i escoles públiques”, una afirmació equivalent a dir “Croquetes és que hi hagi rodes de molí”. Què carai té a veure la sobirania amb el sector públic? Si el que vostè pretén és fugir del debat sobiranista i, fent veure que no en fuig, lligar-lo amb el tema social, que és el que li convé al seu discurs, escolti, fantàstic. Coi, però treballi-s’ho una miqueta més. Sobretot perquè, parlant de diner públic, vostè ha muntat el seu laboratori d’idees embrió de Podem a la Complutense, una universitat pública. Espero que sense usar cap recurs, aula ni ordinador públic, oi?
