LA LLAMBREGADA

El futur l’han de construir altres

Cada dia ho tinc més clar. Els de més 40 anys hauríem de fotre el camp i deixar pas als joves. Ara mateix som una nosa. Un tap. El món ha canviat massa i massa ràpid perquè les coses no les comencin a fer altres generacions i de maneres diferents. Ara bé, jove no és garantia de modern. De la mateixa manera que tenir la meva edat no garanteix experiència. El nou món l’ha de construir la nova gent que ha vist i ha tocat la vida i no gent antiga disfressada de nova gent que veu la realitat des de la finestra del despatx i analitzant estadístiques. Perquè, si no, ens quedarem on som. La política n’és un bon exemple. El futur no pot estar en mans dels que quan estudiaven van entrar en un partit polític i que quan s’han llicenciat (o doctorat) s’hi han quedat a treballar. Quan sento que diuen “Això serà un desastre perquè aquest regidor que acaba d’entrar, sí, ha fet mot d’activisme, però no té cap experiència política”, em vénen al cap els ajuntaments del 1979. Quina experiència política tenien el 100% d’aquells nous polítics? Però tots havien trepitjat el carrer. Miri, amb tota la injustícia que implica generalitzar, prefereixo cent milions de vegades (o més) algú que ha viscut i ha tocat el que li passa a la gent que algú que ha passat directament de l’aula al despatx.

Centenars de joves han hagut de marxar fora a buscar-se la vida. Gent brillant, amb talent i experiència, a qui aquí no hem ofert un espai. Seria un fracàs que no poguessin tornar i, amb els joves que estan a punt de marxar, construïssin el nostre futur. O almenys ho intentessin.