La gent es mor a carretades
Dimarts a la nit vaig estar una estona veient un debat electoral a Canal Sur. Un dels participants era Martín de la He-rrán, candidat d’UPyD a presidir la Junta d’Andalusia. En un moment donat, el senyor De la Herrán va i diu: “A Andalusia els malalts es moren a les sales d’espera amb metges desesperats per la falta de mitjans”. La frase em va generar cinc dubtes que voldria compartir amb vostè. 1) Quants malalts es moren a la sala d’espera, concretament? 2) ¿Es moren a les sales d’espera dels CAP o dels hospitals? 3) ¿Es moren per falta de mitjans a la sala d’espera o en general? 4) Aquests malalts que no sabem quants són i que no sabem si moren per falta de mitjans a la sala d’espera o a la sanitat en general, ¿deixarien de morir si els metges abandonessin la desesperació? I 5) Dubte fo-na-men-tal: si el senyor De la He-rrán sap que mor molta gent, per què no va al jutjats a denunciar-ho? Ei, que és gravíssim que molta gent s’estigui morint per les sales d’espera.
Sí, és que aquest senyor no va dir que havien mort una ni dues persones sinó “els malalts”. És un plural molt plural i indicaria que les funeràries han instal·lat sucursals a les sales perquè la gent hi cau com mosques. Vaja, que surt la infermera i en comptes de dir: “Qui ve per fer receptes?” els diu: “Vagin morint-se, sisplau, que tenim cua per traspassar”. Esclar, perquè el senyor Martín de la Herrán no va dir el que va dir perquè sigui un demagog. Ell no va fer el que fan molts partits i sindicats amb la sanitat: convertir retallades en morts massives i usar la sanitat per esgarrapar un vot de la manera més patètica, mai, oi?
