(Algunes) lliçons gregues

Palau de la Moncloa. Mariano Rajoy s’està afaitant. Ho aprofita per parlar amb ell mateix a través de Skype (sí, a can Rajoy no hi ha miralls sinó pantalles). Escoltem-lo (a ell, no al mirall).

“Maleïts grecs! Mira que fer un referèndum! Però ¿que no saben que són antidemocràtics? Bé, i el pitjor és que ara m’obliguen a menjar-me amb patates alguns dels meus brillants pensaments. Tota la setmana passada dient que si els grecs votaven que no, sortirien d’Europa, i van i voten que no, i no només no en surten sinó que em truca la Merkel i m’ordena que no ho torni a dir. I ja em tens canviant el discurs a corre-cuita. Com si jo tingués gaires discursos a fer. I saps el que és pitjor, Mariano, o sigui... jo? Que els catalans, que tot ho manipulen, això ja s’ho han agafat com a argument. I quan ara tregui en Margallo dient que sortir d’Espanya és sortir del Sistema Solar, em diran: «Ah sí? Com Grècia, oi?».

”Però és que també se’m desmunta l’argument aquell que no poden votar perquè la llei no ho permet. Aquest referèndum ha demostrat que, davant d’un conflicte, si una part fa servir el seu dret a expressar-se i emet una opinió contrària a la de l’altra part, la negociació per trobar solucions està per sobre de la llei. I darrere d’aquest argument també em cau l’altre, que no cal votar perquè les enquestes diuen que una majoria defensa el mateix que jo defenso, quan s’ha demostrat que, a l’hora de la veritat, les urnes són l’enquesta definitiva. En fi, que sort que en Purito va guanyar una etapa del Tour. Llàstima que és català. Per cert, ara que hi penso... ¿què faig afaitant-me si jo duc barba?”