El món rural és una merda (i molesta)

Clac, clac, clac... Gran aplaudiment per al no menys gran Mariano Sanz, propietari d'una casa rural de Sant Mori que passarà a la història per haver fet justícia planetària. Bé, ell no. Ha estat un jutge qui ha decidit que per no molestar els clients de l'establiment, el campanar del poble haurà de callar des de les dotze de la nit fins a les vuit del matí.

Però el camí no ha estat fàcil per al pobre Mariano. La seva creuada va començar l'any 2007, llavors ja fart que les maleïdes campanes castiguessin sense parar les educades orelles de tothom que va a una casa rural, com el seu propi nom indica, amb l'esperit d'estar en contacte amb el món rural. I en el món rural, les campanades sobren.

Tant de bo que aquest sigui només el primer pas per fer més amable la dura vida dels distingits clients d'en Mariano. Home (i dona), és que hi ha coses que no es poden permetre. Per exemple, la gent de poble acostuma a ser lletja, i això molesta molt la vista. I bona part són gent gran. I alguns són pobres, fins i tot. I ja no li dic res de la vestimenta. És que ni disseny italià ni res de res. Per tant, cal prohibir als habitants de Sant Mori que surtin al carrer i s'ha d'obligar l'Ajuntament a llogar models (masculins i femenins) perquè passegin pels carrers i duguin a terme elaborades coreografies.

I el menjar? Què me'n diu del menjar? Vas a una casa rural per estar en contacte amb la natura i són capaços de fotre't per esmorzar llet de vaca, pa torrat, ous de granja, embotits de la zona o melmelades casolanes. Va, home, va!!! Prou de farses, sisplau. Llet de supermercat barato, pa congelat, ou de Tetra Brick, chopped i pastisseria industrial. Això és un esmorzar de casa rural decent, home!!!

I més endavant espero que en Mariano presenti demandes contra els ocells que piulen, a favor de la contaminació, contra els molestos arbres...