Algunes preguntes sobre l’accident
Quan fas el ridícul en una tertúlia acusant el president Mas d’haver dit una cosa que no ha dit, et posen el tall de veu demostrant-te que, efectivament, no tens raó i tu insisteixes a fer el ridícul i segueixes mentint, ¿com n’hem de dir d’això, Esperanza García? És el que vas fer tu ahir al programa El món a RAC1. Però és que, a més, vas mentir acusant-lo d’haver distingit entre passatgers catalans i espanyols, que és una afirmació molt greu. I tu vas poder rectificar, Esperanza, dir que no havies estat gaire atenta al que creies haver sentit, demanar perdó i quedar com una senyora. I no vas fer-ho. Per què? ¿Què carai és això dels “cognoms espanyols” que va dir la vicepresidenta espanyola i que el diari El País va reproduir ahir en portada? Al segle XXI, què coi és un cognom espanyol? O xinès? O esquimal? Una persona que es diu García pot ser argentina, dels EUA, australiana o de Cubelles. Una altra cosa és l’origen dels cognoms, un paràmetre que amb la globalització ha perdut sentit. Sobre aquest tema va fer una reflexió en Quim Monzó a Twitter i va rebre la següent resposta de Jaime Gelada, portaveu del PP a l’Ajuntament de Cardedeu: “Fer demagògia barata amb la mort, demostra l’imbècil que ets, i el molt desesperats que esteu #miserable ”. Un senyor amb evidents problemes de comprensió escrita i amb el dit massa inquiet, ¿pot representar amb fiabilitat un partit en un ajuntament? I, última pregunta: per què van ser justament els tres diaris més “de dretes” que es publiquen a Madrid els únics a treure en portada primers plans de les cares de familiars de les víctimes?
