LA LLAMBREGADA

El que diuen que ha dit Raül Romeva

La calor i que som a la tranquil·la setmana que segueix la festivitat de la Mare de Déu d’Agost han fet que l’entrevista d’Àngels Piñol a Raül Romeva publicada per El País hagi agafat una dimensió còsmica. Si no l’ha llegit, li recomano que la busqui a Google i podrà veure amb els seus propis ulls com la majoria de coses que diuen que Romeva va dir no són certes. I aquesta és, més que el contingut, la part més interessant d’un nou exemple del nivell que suportem.

¿És lícit que un periodista li vulgui fer dir una cosa a un entrevistat? Esclar. ¿I és lícit que el convidat no vulgui dir el que el periodista li vol fer dir? Naturalment. És el joc. A partir d’aquí el que no és lícit és fer-li dir al convidat el que alguns voldrien que hagués dit a l’entrevista però que, casualment, no va dir. Fer això és mentir i manipular i qui ho fa és un mentider (o mentidera) i un manipulador (o manipuladora). I que periodistes i polítics s’apuntin a mentir i a manipular és lleig. Bé, i un descrèdit per a les dues professions. En tot cas, miri, els polítics ja comencen a ser substituïts a les llistes per això que anomenen “independents”, que no és altra cosa que el que tota la vida n’havíem dit “persones que no estan col·locades allà perquè obeeixin el que ordeni l’aparell del partit”. A veure si aviat a les redaccions dels pocs mitjans que quedin, i per salvar l’actual sistema periodístic, també hi acabaran posant “independents” que es limitin a informar i no a fer propaganda. Mentrestant, sempre que pugui, escolti i llegeixi de primera mà el que diu i escriu la gent, sense passar pel sedàs interpretatiu de ningú.