LA LLAMBREGADA

Els que esperen la trucada que no arriba

En Pep Florolos és un professional liberal d’un cert prestigi. Això li ha permès col·laborar en alguns mitjans de comunicació i aconseguir un cert ressò mediàtic. A mitjans de juliol, en Pep li va dir a la seva companya, la Natàlia: “He pensat que aquest any podríem fer les vacances per aquí a prop. Què et sembla uns dies en una caseta rural del Pirineu i després pel delta de l’Ebre, que me’l conec com el palmell de la mà?” La resposta de la companya d’en Pep, que se l’havia ensumat d’una hora lluny, va ser: “Quina bona idea!” I van anar a la caseta rural i al Delta. I en Pep es passava el dia consultant el mòbil. Compulsivament. Una amant? Nooor. Ella sabia el que passava, sobretot perquè cada matí a l’hora de l’esmorzar ell li comentava les notícies. I cada dia hi havia el llarg repàs de les incorporacions a la llista: “En Quico Llons i la Contxi Txarel·la també hi van. I en JuanCar Quinyoli i la Gemma Mellam. En Quim Bècil s’ho està pensant. Carai, al final hi anirà tothom, en aquesta llista”.

I el dia que en Pep va expressar aquesta última frase, la seva companya va decidir que era el moment de mostrar-li una gran compassió i amor. I així va ser com va dir-li: “Sí, noi, primer era signe de prestigi anar a la llista, però al final hi va tanta gent que ara el que dóna reputació és no anar-hi”. “Tu creus?”, va preguntar ell. “I tant”, va respondre ella. I des d’aquell dia en Pep ja no consulta tant el mòbil, ha comprat bitllets per anar a Berlín i sempre que pot diu: “Sí, van sondejar-me, però ja sabeu que sóc molt discret i, què coi, en segona línia també es pot fer molta feina”.