És una subtil forma de censura?

Fa dies que circula un manifest en contra de les compareixences públiques sense preguntes. És una iniciativa tan lloable com condemnada al fracàs. L'única forma d'acabar amb aquesta pràctica cada cop més estesa és tirar pel dret. El dia que cap mitjà (però ni un) informi ni un sol segon (però ni un) de cap compareixença sense preguntes, no es preocupi vostè que acceptaran preguntes i, si cal, ens convidaran a croissantets.

Passa igual amb les realitzacions que els partits fan dels seus actes. Ja ho sap, és aquell rètol que apareix, sobretot en mítings o congressos, que diu "realització del PSOE"... bé, o del PP, o de CiU, o de qui sigui. I el que vol dir és que és el partit qui serveix les imatges als periodistes ja editades amb els plans que el partit decideix donar.

Per exemple, el Telenotícies migdia de dissabte passat va informar-nos de la reunió del comitè federal del PSOE. Era el primer gran acte després de l'enrenou Rubalcaba-Chacón-primàries. En un moment donat del discurs de ZP, l'encara president es refereix a Carme Chacón. La reacció de la ministra, el gest, la cara, era notícia, però la persona del partit encarregada de decidir el que vèiem va considerar que no l'havíem de veure a ella sinó als assistents. I, naturalment, els vam veure a ells. L'editor de l'informatiu, Joan Carles Peris, va aprofitar per destacar-ho a manera de denúncia. Naturalment ni ha passat res ni passarà res. Fins al dia que ningú ofereixi imatges realitzades per un partit.

Però ara ve la torna. Diumenge TV3 no va oferir-nos ni una sola imatge de la celebració del Barça a Canaletes. Dels incidents sí, però de la festa no. ¿Potser va ser perquè aquesta cadena organitzava la seva pròpia celebració en un altre lloc? Per tant, quan d'aquí uns anys algú busqui imatges de Canaletes el dia de la quarta Lliga de Campions del Barça... bé, haurà de posar un pla de Carme Chacón.