Un supervivent nat

A la fase 1 vaig dir que el gran resultat a BCN, consistent a perdre només 2 dels 4 regidors, tampoc no era cap impediment perquè jo fos el nou líder del partit. Com que la paraula èxit no és la que defineix millor la resposta obtinguda, vaig passar a la fase 2. Aquí vaig argumentar que el nou líder del partit havia de ser algú que no estigués vinculat amb cap dels dos governs tripartits de la Generalitat. Vaja, com dient..., oi? El problema és que tots els vinculats a governs tripartits van pillar la meva intenció a la primera i van dir-me que sí, que d'acord, però que el concepte "participació en governs tripartits" incloïa també els municipals, sobretot el de BCN. "Vaja, que en són d'hàbils", vaig pensar jo. "M'han vist el truc a la primera". I llavors va ser el moment de passar a la tercera fase. Aquesta, ja ho veurà, és molt elaborada. Consisteix en el fet que aquí ha de plegar tu, tot, tothom. Tots els que hem tingut responsabilitats a Esquerra en els darrers anys, au, cap a casa. Foc nou. Ei, i jo el primer.

Ara bé, si el nou líder necessités un suport ferm, sincer i sòlid, allà ens tindrà als de la Federació de BCN per al que faci falta, no cal dir-ho. I, qui som la Federació de BCN? Permeti'm que em presenti: hola, què tal, sóc en Jordi Portabella i com a líder de la Federació de BCN proposo que jo no, però que la meva mà dreta, Oriol Amorós, sí que formi part del nucli dur de la nova direcció d'Esquerra. Què, genial, oi? Com si fos tan fàcil prendre'm a mi la posició...