19/05/2015

El tema aquest dels blocs electorals

2 min

Fa anys un polític ja retirat em va dir: “Els blocs electorals són una assegurança de vida per als periodistes dels mitjans públics. Pensa que si decidissin ells els temps dedicats a cada partit, estaríem tots cada dia trucant per queixar-nos”. I sap el pitjor? És que té raó. Ei, no dic que estigui d’acord amb ell, sinó que té raó. Perquè aquí qualsevol es creu amb dret de trucar a un periodista per queixar-se. I la culpa, per descomptat, no és dels polítics, sinó de les empreses, que ho permeten. O més ben dit, no ho eviten. En un país normal és impensable perquè 1) a cap polític se li acudeix trucar i 2) les empreses defensen a mort la seva gent.

El cas és que, com cada cop que hi ha eleccions, tornen els blocs electorals de durades imposades i amb la vaga de signatures als mitjans públics. Sé que el tema a vostè li llepa un peu, però als del gremi ens neguiteja. Sobretot perquè aquest cop ha quedat demostrada la total absurditat dels blocs. Resulta que Ada Colau i Pablo Iglesias tenen dret a sortir als mitjans públics perquè formen part d’una coalició on hi ha ICV-EUiA, que ara té representació a l’Ajuntament de Barcelona. En canvi, la CUP i Ciutadans no apareixen en cap bloc, tot i que tenen representació al Parlament. Però, esclar, aquestes eleccions són municipals. Per tant, segons la llei, ni la CUP ni Ciutadans seran mai notícia. O sigui, si un dia l’Albert Rivera, per exemple, proclama una república trotskista des del balcó del Palau de la Generalitat potser sí que sortirà als TN, però a la secció d’esports o a la del temps, però al bloc d’eleccions mai de la vida. Bonic, no troba?

stats