Els toros i el culebró Cesc

Tenia la ràdio posada. Ho estava escoltant i no m'ho podia creure. Fins i tot vaig arribar a pessigar-me per comprovar que no era un somni. I no, no ho era. Un cop més, una vegada més, una ocasió més, una oportunitat més i totelquevostèvulgui més, abans-d'ahir vaig suportar l'enèsim cara a cara entre un defensor de les curses de braus i un defensor de la prohibició de les curses de braus.

Ho confesso: n'estic fart. No puc més. M'han acabat la paciència. Escolti, ¿oi que fa quatre dies que ja vam discutir-ho i no precisament d'una manera continguda? ¿Oi que van ser hores i hores (i més hores) de toros sí, toros no? I, ¿oi que vam fer una llei que va ser votada per una majoria suficient? Doncs escolti, matem el tema. Però de-fi-ni-ti-va-ment.

Ja entenc que és estiu i que comencem a anar fluixets de temes, però prefereixo que tornin a avorrir-me amb clàssics com les plagues de meduses i els mosquits tigre abans que recastigar-me amb el debat dels toros.

Em passa el mateix amb el tema Cesc. És el tercer (EL TERCER!!!) estiu que ens maregen amb aquesta història. Que si fitxa pel Barça, que si es queda a l'Arsenal. Que si Cesc ha dit a Wenger que vol venir al Barça sí o sí i que no anirà a la presentació a Londres, i que si ara sí que va a la presentació, però no gaire, i diu que s'entrena al gimnàs. Que si ara l'oferta és de 30 milions, però l'Arsenal en vol 40 i un o dos ous durs. Que si l'Arsenal retira de la venda les samarretes amb el seu nom però resulta que apareix en un vídeo promocional.

Miri, escolti, prou!!! Quan el fitxin, si és que el fitxen, ens truquen i ens diuen: "escolti, que ha fitxat", però prou de marejar-nos. És que em temo que, si seguim així, algun dia acabaran publicant que Cesc s'ha fet torero. I això ja seria per fugir a Tonga.