LA LLAMBREGADA

Quan una traveta et dóna la gran oportunitat

Les notícies de grans catàstrofes primer ens són servides a l’engròs, com una immensa olla d’escudella amb els ingredients sencers i barrejats. Passen els dies i llavors ens posen tastets amb un trosset de cada, per assaborir millor la cosa. En diuen “anar a la part humana”. Necessitem posar nom i cara al desastre. Sigui Fukushima, el tsunami o ara la crisi dels refugiats. Primer va ser la foto de l’Ailan, el nen mort a la platja turca (per cert, amb els dies hem reconfirmat que aquell sensacionalisme només va servir per tenir audiència). Després, la traveta de la periodista Petra László a Ossama Abdul Mohsen i al seu fill Zaïd, de 7 anys, va permetre a la maquinària mediàtica apuntar a algú i convertir el seu desori en un conte de fades.

Martín Mucha va publicar diumenge a El Mundo un reportatge sobre l’aventura de l’Ossama, antic entrenador de futbol a Síria. Miguel Ángel Galán, president del Centro Nacional de Formación de Entrenadores, va llegir la peça, va contactar amb l’autor i li va dir que busqués la família i que la dugués cap a Getafe, on li donarien casa i feina. A Munic hi ha 70.000 refugiats i una traveta ha permès a l’Ossama tenir l’oportunitat que les coses li vagin bé, de ser feliç i de poder reunir la seva família, que ara mateix està escampada per mig Europa. Mentrestant, els altres 69.999 refugiats esperen el seu conte de fades. I pel que fa a nosaltres, amb la consciència molt més tranquil·la, esperem frisosos algun altre cas humà per demostrar que som molt bones persones. I estem animats perquè, entre tanta gent, segur que en surt algun altre de ben bonic...