02/03/2011

El meu primer tres mil

1 min
El meu primer tres mil

Amb l'alegria que em caracteritza, ahir vaig celebrar al Liceu tres mil programes del Versió RAC 1 . Bé, jo sol no, sinó amb uns quants milers de persones més. Segons l'EGM, unes cent cinquanta mil. Ara a RAC 1, com el mateix nom actual del programa indica, i abans a Catalunya Ràdio, és una eternitat fent un mateix programa de ràdio. Tanta eternitat que he perdut el compte de les vegades que he estat a punt d'engegar-ho tot. De fet, ahir, un segon abans de començar la celebració, va ser una de les penúltimes.

Tinc fama de pessimista. Guanyada a pols? Segurament. Però és la benzina que mou l'engranatge. Sense una visió pèssima del món és impossible crear el món Versió. Ah, que quin és aquest món? Voler entendre què passa al nostre voltant a través de la ironia i, si cal, de la mala llet. Això ha fet que moltes vegades m'hagin acusat de frívol. Doncs sí, el bufó és frívol. I això és el que li permet dir la veritat i despullar el rei (metàfora que no s'havia dit mai). Deu ser per això que, per exemple, mai no m'han donat un premi com l'Ondas (i ni está, ni se le espera ).

Ara bé, ¿com vol que no sigui pessimista si em passo el dia suportant personatges com el senyor Marcel·lí, l'Emma Aixalà, el Xavi Alujas, el Josep Maria Bunyol, la Rosana Carceller, l'Oriol Cruz, el Fran Domènec, la Xènia Lobo, la Montse Llussà, el Marcel Morillas, el Jaume Nolla, l'Àfrica Pallero i el Joan Spin? Ah, i ells (i elles), amb una paciència infinita, suportant-me a mi. No ho sap vostè prou (bé, això diuen ells... i elles).

stats