LALLAMBREGADA

La veritable fractura social catalana

Els trens van inventar-se perquè els humans (i les humanes) poguessin escoltar les converses telefòniques dels altres humans. I és així com l’altre dia un servidor va assistir al següent diàleg (per cert, naturalment només puc transcriure la part de la persona que tenia a uns cinc metres, però que cridava com si la tingués okupant el meu timpà).

“Aquests són els que han de canviar el món? Segur? Però què han de canviar ni canviar! Però si tots són funcionaris! Bé, quasi tots. I els que no, o treballaven en empreses públiques, o en un ajuntament, o en alguna administració. No n’hi ha ni un que s’hagi llevat mai a les sis per anar a treballar. Que com ho sé? Repassa les biografies. La majoria són professors d’universitat amb plaça fixa, que aquests, si ja no volen ni canviar la universitat, imagina’t si volen un món diferent. Tu et miraves Sí, ministre? Recordes Sir Humphrey? Era el funcionari que manava de veritat, saps qui vull dir? I, aquell, què volia canviar? Res. I aquests tampoc no canviaran res. ¿Quan has vist tu un funcionari volent canviar un estat? Però si encara els jutjarien per traïció a qui els paga. No, jo no he dit que no siguin d’esquerres, jo t’he dit que no n’hi ha ni un que hagi pencat en una fàbrica, ni en una botiga, ni en un bar, ni de taxista. Això és el que et dic. I que tots han viscut del diner públic. I que hi seguiran vivint. Molt bé, el que tu diguis. Mira, saps què?, no tinc ganes de discutir perquè no escoltes. Quan n’aprenguis et truco”.

Ai, senyor... Quanta raó tenia el ministre Fernández Díaz quan deia que a Catalunya hi ha una fractura social.