LA LLAMBREGADA

La veritat del 3%

La recerca del titular ràpid i efectiu ha assassinat el debat basat en els arguments, i la simplificació del missatge ens ha dut a un “i tu més” permanent en què pretendre el matís et converteix en sospitós defensor de no-se-sap-què. Ara vivim la febre del 3%. Periodistes i polítics afirmen que CDC cobrava el 3% i relacionen corrupció amb procés. I jo sempre pregunto: ¿a part de filtracions de documents de sumaris secrets, informes falsos i comptes corrents inexistents, ¿algú em pot ensenyar una sentència?, ¿algú em pot dir quanta gent és a la presó pel 3%? I quan faig aquesta pregunta, la resposta no és contestar-la sinó dir que sóc un convergent que defensa la corrupció.

Miri, a mi em molesta molt que em robin, però em molesta més que em prenguin per idiota i em vulguin fer creure que els catalans ens hem inventat un procés per amagar que robem. Seria com dir que els senyors Gürtel, Púnica o EROs s’han fet nacionalistes espanyols per despistar. ¿Estem en un estat de dret? Sí? Doncs m’agradaria que no robessin part dels sumaris secrets per publicar-los en portada (perquè si són en un jutjat, són secrets i apareixen publicats, vol dir que els han robat, no? ¿O el jutjat filtra documents secrets? No, oi?) I m’agradaria que es denunciés tota la corrupció, no a conveniència política conjuntural. I que el senyor Lluís Rabell, per exemple, recordés que quan era president de la FAVB va denunciar als jutjats la relació entre el finançament irregular de la fundació FAES i el cas Palau. Perquè jo vull saber la veritat del 3%. Però tota. La de CDC i la de tothom.