image-alt

J.A. MENDIOLA

Verdi, Dumas fill i McVicar

L’òpera més representada de la història ha estat l’elegida per celebrar els quinze anys de la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu, inaugurant una temporada que es va iniciar, no inaugurar, amb Il...

image-alt

FIET, per amor a l’art

Em declaro culpable de no haver parat gaire atenció al teatre infantil i juvenil, gairebé mai. A partir d’aquesta declaració sense atenuants ve el propòsit d’esmena, que en aquest cas no és gens senzill. A...

Joji Hattori

Joji Hattori.- De moment, i per raons òbvies, cada nou concert de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears es converteix en un petit, o no tan petit, esdeveniment. En aquest segon concert de la temporada...

Filosofia del comportament

No fa gaire mesos vaig anar a veure el darrer espectacle de Diabéticas Aceleradas i en l’acomiadament des de l’escenari el protagonista principal, Pep Noguera, a qui particularment li dec més coses de les...

image-alt

Bert

Casasayas- Quan en una pel·lícula, llibre, peça de teatre, exposició... existeixen circumstàncies més enllà de la mateixa obra, està clar que els condicionants són els que marcaran el tarannà de qualsevol...

Tanmateix!

De tothom és sabut que l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears va donar un tomb amb la destitució de Josep Vicent, per motius molt allunyats del vessant musical, res a veure amb el talent, la dedicació,...

Savall, la referència

Savall. Un concert de Jordi Savall és sempre una lliçó de música, no tan sols pel plaer que proporciona escoltar el músic que des de sempre s’ha dedicat a molt més que interpretar un tipus determinat de...

image-alt

“Sa” Simfònica, un quart de segle sobre les espatlles

Amb aquest encapçalament, "Sa Simfònica", el programa de mà saludà el nombrós públic que acudí a l'Auditòrium al concert inaugural de la XXV Temporada. Una provocació i una declaració d'intencions. Un quart...

A contracorrent

No és una declaració de principis, A contracorriente Films és senzillament el nom de la productora que ha decidit celebrar el vint-i-cinquè aniversari de l’estrena de Cinema Paradiso, de Giuseppe...

Virtuosos

Deià. - A les Vetllades Musicals de Deià, un cop més una petita sorpresa. Petita pel format obligat, com és la música de cambra, que sempre té més recorregut que una gran simfònica, obligada a satisfer un...

De local a universal

Artà.- Dels llargs camins és la història dramatitzada del darrer batle republicà d’Artà, Gabriel Garau Caselles, Boira, i els seus companys represaliats . L’autor, Jaume Miró, ho qualifica de “teatre...

image-alt

La bomba encara no havia esclatat

Quan pensava que tot ja estava dat i beneït pel que feia a l’èxit del 53è Festival de Pollença, amb la presència estel·lar d’Ainhoa Arteta, de Miguel Poveda o fins i tot de Gabriel Estarellas, està clar que...

Eclipsis i injustícies de la història

Estarellas. Penúltim concert del 53è Festival de Pollença, on a la fi Gabriel Estarellas va poder mostrar bona part del seu immens talent, després que la seva intervenció de l’any passat no es va poder dur...

Minimalismes simfònics

Sven Helbig i el Fauré Quartett no varen omplir el Claustre de Sant Domingo. Per ventura era la manca de referències del programa que presentava el compositor d’Eisenhütten, ciutat que dóna nom a una de les...

Poveda antològic

L’actuació de Miguel Poveda es va convertir en el gran esdeveniment del 53è Festival de Pollença. Des de feia ja molts dies Joan Valent havia penjat el cartell d’“entrades exhaurides”, fins al punt que...

image-alt

Ainhoa Arteta, artista

Quan Robert Schumann va compondre Fantasia va escriure a la seva esposa: “No és més que un llarg crit d’amor cap a tu”, però amb aquesta frase podria haver-se...

image-alt

‘Recomposed’

Daniel Hope.- Segon concert del 53è Festival de Pollença amb un violinista de primer nivell, Daniel Hope, i un regal per als assistents que omplien de bell nou la clastra del Convent de Sant Domingo, que...

Submissió o res

Deià. No és senzill fer tan sols un seguiment mínim de tots els concerts de música clàssica que tenen lloc a Mallorca durant l’estiu. Per descomptat és impossible anar a tots, en contra d’una opinió, per...

“Ewig, ewig, ewig”

El títol és el mateix que vaig utilitzar quan Josep Vicent i l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears la varen interpretar en el setè concert de la temporada a l’Auditorium i que una petita errada el va...

Cap al quart de segle

Programa de mà de luxe per concloure el XVIII Festival de Música Castell de Bellver 2014, on per cert tampoc hi havia gaire representació institucional cultural, encara que no sé per què he escrit...

Deliri del deliri d’una nit d’estiu

S’acosta el final de la segona edició de Jardí desolat, dedicada, com no podia ser d’altra manera, a William Shakespeare, l’any del 450è aniversari i, per tant, una mica de resum improvisat no sembla una...

El sord que sentia l’infinit

Tercer concert del XVIII Festival de Música castell de Bellver, amb el pati de butaques ple de gom a gom i els inconvenients habituals de l’espai. En qualsevol cas, un programa interessant, sobretot pel que...

No era el dia

Teatre Goya.- Fa dos diumenges, aquest diari dedicava el suplement Rar a Josep Maria Pou, i val a dir que el definia perfectament, o almanco això em va semblar. Diríem que em va confirmar la impressió que...

image-alt

Repetició de la jugada

Un altre cop Turandot de Giacomo Puccini al teatre Principal de Palma, i van cinc de les vint-i-quatre vegades que el compositor de Lucca s’ha pogut escoltar a les vint-i-vuit edicions de la Temporada...

De primera magnitud

Cinesa.- Des de l’Opéra Bastille, transmissió en directe de La traviata, de Giusseppe Verdi, amb llibret de Francesco Maria Piave, basada en la no menys famosa novel·la d’Alexandre Dumas fill La dama de...

Sense títol

Som de l’opinió que un titular d’una crítica no ha de definir el que diu el text per la senzilla raó que ja elimina qualsevol interès en cas de tenir un hipotètic lector. De fet, en aquesta ocasió...

La vida en viu

Rosales. Entre les moltes virtuts que té Jaime Rosales, una de les que més destacaria és que mai no deixa indiferent. Potser t’agradi més o menys, fins i tot potser no t’agradi gens, però mai el que no...

Versions i versions

Teatro Real. - Les contes d’Hoffmann o el testament de Gerard Mortier. Aquesta és la darrera criatura concebuda per qui va ser director del Teatro Real. M’hauria agradat que m’hagués agradat aquest encàrrec...

image-alt

Delícies àuries

Després d’haver sentit, dilluns, el darrer concert de la temporada d’Studium Aureum, com és costum a l’església de Santa Creu, el que el cos em demana és fer un ‘copiar-aferrar’ del text que presideix el...

Delícies barcelonines

Liceu. La valquíria, primera jornada de la tetralogia de L’anell del nibelung, després del pròleg, que sota el títol de L’or del Rin es va representar la temporada passada, també amb direcció artística de...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >