L'ESCANDALL

Bestioles i joguines. Un còctel Molotov

El teatre arriba a Palma i a Manacor

Teatre Principal.- Els dimonis, micos i ocells de Max, entre d’altres petites bèsties, varen ser protagonistes del concert que oferí Pascal Comelade acompanyat per Ivan Telefunken, Roger Fortea i Oriol Luna, amb les seves joguines, de les que feien sortir tot un seguit de sons que es maridaven amb els instruments convencionals, el piano, la guitarra, el baix o la bateria. Bestioles i joguines varen ser les estrelles d’una funció irrepetible. Aquest és segurament l’adjectiu que millor pot definir el concert dibuixat de divendres. Única funció. Ple, naturalment, d’un públic que tan sols apareix quan la modernitat és protagonista. I més modern que Pascal, n’hi ha pocs. Quasi cap. I quasi cap de les seves músiques té a veure amb l’anterior ni amb la següent. Única. Escoltar i veure Pascal Comelade és, sempre, una experiència, evidentment singular per moltes i variades raons, sobretot perquè el músic fa des de música original fins a versions inversemblants. Més variació impossible, des dels Haikus de pianos fins a un Egyptian Reggae. Ja tan sols aquests elements mereixen el concert, però junts amb Max, dibuixant en directe, les expectatives augmenten de manera exponencial. Una fusió que ja havia experimentat amb el dibuixant de còmics iraquià Charles Berbérian i ha continuat amb l’artista establert a Mallorca i el qual figura en el top ten mundial de la seva especialitat, amb el qual col·labora des de fa anys amb algunes portades de les seves innumerables gravacions. No cal dir que el repte per a l’espectador es presentava, com a mínim, no gaire senzill. Veure i mirar l’exhibició de Max i sentir i escoltar la gran varietat de sons i instruments de Pascal Comelade i companyia alhora era una tasca que necessitava no poca concentració. Veure’l de bell nou per assolir tots els matisos, o com a mínim algun més, seria imprescindible, però, clar, segur que seria una altra cosa i, per tant, missió impossible. Això tenen els grans artistes, a sobre dos junts, un còctel Molotov.

Auditori de Manacor.- Bod as de sangre, de laperla29, en versió a la italiana. Ho explic. Els que tinguérem la sort i el plaer de veure-la a la Biblioteca de Catalunya, cau d’Oriol Broggi i la seva troupe, amb un cavall negre, bell, immens, com a gran protagonista de la funció, amb l’escenari com si es tractés d’un hipòdrom, ens va quedar el dubte raonable de com resoldria el director aquesta insalvable circumstància. I ho ha fet projectant a una pantalla de tot el fons de l’escenari les imatges d’impossible translació, menys impactants però de contrastada eficàcia. Però val a dir que les Bodas de sangre de Broggi no eren tan sols l’exhibició de la bestiola de carn i ossos. Des dels personatges, alguns d’ells intercanviant els seus rols, com és el cas de Nora Navas i Clara Segura, o Ivan Benet amb una doble interpretació, fins a la música, original de Joan Garriga, i acompanyat per Marià Roch i l’omnipresent Marc Serra, conformen tot el teixit visceral de l’obra, farcida de passions, de rancúnies, de dolor… de vida. És Lorca en estat pur, escorxat de tal manera que surten a la llum totes les intimitats dels protagonistes, dibuixades amb un esmolat punxó, tallades amb precisa gúbia, que li donen modernitat i intemporalitat a la vegada. Una meravella, allà i aquí.

Etiquetes