La Fira i la subsistència

PalmaSegurament era imprescindible una fira a Ciutat per poder posar a l’abast dels programadors nacionals i internacionals els productes que es fan a les Illes. Fira B! va néixer l’any passat amb aquesta intenció i arriba a aquesta segona edició no sense dificultats pressupostàries, tan escasses com de temps. És per això que no resulta senzill fer una valoració acurada de tot el que pugui significar per a les arts escèniques. Divuit són les produccions que s’han pogut veure des de dijous fins avui a les 19.30 h, que s'hi podrà veure 'L’augment' d’Estudi Zero, en la versió en castellà, que rodola pel món, que no és una metàfora, ja que la seva propera destinació és Mèxic. Dels divuit espectacles, quatre són de dansa, nou de teatre, tres de titelles, un de cabaret i un altre de circ, 'Vincles', que naturalment és d’aquesta petita meravella, no suficientment valorada, com el Circ Bover, que avui actua a les Voltes; i recomano que ningú no s’ho perdi, com gairebé cap dels seus espectacles. Corcada oferí al Teatre del Mar el seu 'Cabaret íntim' en versió multilingüe. Pel que fa al teatre, com a novetats hi podem trobar una lectura dramatitzada d''Acorar' (la versió en castellà); 'La causa', de Joan Carles Bellviure, que l’octubre s’estrenarà oficialment al Teatre del Mar, i rodolant sense aturar el 'Hamlet Party' de Cerdà, de la mateixa manera que l’híbrid teatral tan divertit com imaginatiu, tot i haver begut de 'La rosa porpra del Caire' o 'Zelig', indiscutiblement, que és 'L’home més fascinant del món', de Marino e Marini, com a productes més destacats. Destacats també són 'Malmenats', de Mariantònia Oliver; 'Josef K', d'auMents, encara que no tenc gaire clar si el vestíbul del Teatre Xesc Forteza fos el lloc ideal per representar-s'hi, o 'Encore une heure si courte', tots ells espectacles de dansa contemporània. Bé, també els titelles: '¡Qué jaleo de emociones!', de Disset Teatre, que omplí de menuts la sala Petita del teatre Principal, i 'Dulce Ingeborg', de La Madre; i em queda per veure 'De gegants', de la companyia Elàstic Nou.

Aquest paper no pretén fer una crítica de cada espectacle, cada cosa al seu temps, però sí parlar, una mica en abstracte, de les coses que es noten a faltar o d’algunes coses que sobren o que no fan el pes per estar a l’altura del que es pretén i que sense cap mena de dubte abaixen el nivell general de la fira, organitzada pel Govern balear a través de l’Institut d’Estudis Baleàrics, dins la seva funció de promocionar els nostres artistes a l’exterior. Queda clar que la música està fora de les 'arts escèniques' i no sé ben bé per què, de la mateixa manera que no hi hem trobat, per exemple, cap ni una de les set produccions que la temporada passada s’estrenaren al teatre Principal, i que per una altra banda tampoc no han tengut cap altra representació més enllà de l’estrena al 'santuari', actualment en els llimbs de la cultura oficial. Segurament ni el Principal ni els 'afectats' tenien ni la intenció ni la previsió de fer alguns 'bolos', per això caldria refermar l’esdeveniment que ens ocupa per a properes edicions per part de l’administració, de la mateixa manera que s’ha de ser més exigent a l’hora de la selecció i una mica de cura o més interès, que no sé a qui pertoca, i manco desídia a l’hora de voler allargar el recorregut de la seva feina, tan per part del Principal, si és el productor, com per part dels nostres artistes escènics, si volen tenir l’oportunitat de fer un salt, que segurament els obligaria, amb aquesta perspectiva, a tenir el llistó més amunt, que ja fa falta una dosi d’ambició més enllà de la subsistència a curt termini.