La història ja és una mica vella, poc més o menys de fa deu anys, o fins i tot dotze, quan Terry Gilliam va desembarcar a la Manxa per rodar The Man Who Killed Don Quixote . Era una història que el director portava entre cella i cella feia deu anys més. Un bon personatge per afegir en el seu interessant i molt peculiar currículum, compost per títols tan coneguts com per exemple Twelve Monkeys, Brazil, Els cavallers de la taula quadrada, El rei pescador ... Però a què ve parlar d'una història que se'n va anar en orris? En primer lloc, perquè de tant en tant surt la notícia que Gilliam ha aconseguit tornar a posar en marxa la fallida pel·lícula. I la notícia sempre arriba amb noms i llinatges. Els primers que varen estar en el projecte i de fet començaren el rodatge varen ser Jean Rochefort, en el paper protagonista, mentre que el seu escuder l'havia d'interpretar Johnny Depp, no exactament com Sancho Panza, perquè interpreta un publicista que viatja en el temps, fins al segle XVII, i és Don Quixot qui el confon amb el seu famós escuder. El paper de Dulcinea era per a Vanessa Paradis. Idò les notícies es van succeint any rere any. La darrera que vaig poder esbrinar sobre el projecte, l'any passat, parlava que el paper de l'enginyós cavaller l'interpretaria Robert Duvall acompanyat de Johnny Depp, encara que s'especulava amb la possibilitat que fos substituït per Ewan McGregor i, de fet, ara, en aquests moments, està anunciat que serà aquest darrer qui interpretarà el paper, ja reescrit per Gilliam, reconvertint el jove acompanyant de Don Quixot en un director de cinema. Però aquesta és una altra història, o la mateixa, amb un argument que pareix calcat de l'obra de Cervantes i que ja va tenir un precedent fins i tot molt més il·lustre que Terry Gilliam, ni més ni menys que Orson Welles i el seu projecte esbucat, del qual precisament ara s'han trobat alguns rotllos del rodatge que tampoc no va finalitzar.
Lost in La Mancha
Tornem gairebé al principi d'aquest article. Quina és la raó per parlar-ne si dins aquesta secció tan sols hi caben les òperes, concerts, obres de teatre o pel·lícules que ha anat a veure servidor? La raó no és altra que la troballa d'un DVD, que naturalment he vist, dins un munt d'"a cinc euros la unitat", més o menys, perquè si en compraves dos encara era més barat, concretament en un gran magatzem del centre de Ciutat. El títol de la peça Lost in La Mancha , un documental sobre tots els desastres que varen fer que la pel·lícula no veiés mai la llum de la sala obscura. Aquesta concretament, perquè, pel que diuen i anuncien, Terry Gilliam no defalleix. La curiositat, a part del personatge que tracta i els protagonistes de reconegut prestigi que estaven en nòmina, és que habitualment es fan reportatges o documentals, o making off , sobre pel·lícules que han passat per les sales d'exhibició, mai sobre projectes entre maleïts i desgraciats de mena com el del que parlam. Keith Fulton i Louis Pepe varen ser els encarregats de rodar el que hauria d'haver estat un llargmetratge, des de la preproducció, les proves de vestuari i maquillatge, lectures amb els actors, les proves de la maquinària fruit de la invenció de Gilliam, els titelles amb els quals havia de lluitar, les dificultats per arribar a aconseguir la presència dels protagonistes fins al començament del rodatge, que tan sols va tenir un dia bo, el primer. A partir del segon, un autèntic desastre. Una tempesta de calabruix va deixar inservibles els decorats naturals, part del vestuari, atrezzo i equip electrònic, per no parlar del pas un cop i un altre mentre estaven rodant d'avions F-16 de la base militar del costat de les localitzacions elegides. El pressupost i les despeses anaven agafant distància en negatiu i, per acabar de rematar-ho, Jean Rocheford per una infecció de la pròstata va abandonar uns dies el rodatge i posteriorment una hèrnia discal el va decantar definitivament del projecte per la senzilla raó que no podia muntar a cavall. I amb ell tot el projecte. Però ens queda el document, que és una petita meravella i la demostració de com una idea fantàstica pot quedar tan sols amb això, com tantes altres, sobretot en el món del cinema.
