CineCiutat.- La retransmissió de 'The Audience' al CineCiutat va ser en diferit, però en qualsevol cas un autèntic luxe, perquè es tracta d’una gravació en directe des del West End londinenc. Un dels grans èxits del 2013, amb el qual Helen Mirren, com la reina Elizabeth II, va ser guardonada amb el premi Laurence Olivier a la millor interpretació, en un paper que ja havia assolit en el cinema a les ordres d’Stephen Frears a 'The Queen' (2006) i amb el qual l’actriu aconseguí l’Oscar. Amb posterioritat, Kristin Scott Thomas va ser l’encarregada de continuar les representacions a Londres, mentre que Helen Mirren l’estrenava a Broadway. Original de Peter Morgan, autor també del guió de 'The Queen' i dirigida per Stephen Daldry, conta la història de l’audiència que cada dimarts el primer ministre del Regne Unit li concedeix a la reina per posar-la al corrent del que ha passat al país la setmana anterior i reportar les decisions que s’han pres per part del govern en els temes capdals. Han estat dotze els primers ministres que hi han passat des que la reina fou coronada l’any 1952. Naturalment, el primer va ser Wiston Churchill i a partir d’aquí fins a David Cameron, passant per Harold Wilson, Gordon Brown o, per descomptat, Margaret Thatcher, tots tenen el seu moment sobre l’escenari en diferents 'face to face' amb la protagonista, que d’alguna manera serveixen per dibuixar un precís i lleuger perfil de la personalitat dels diferents primers ministres més enllà de qualsevol possibilitat que alguna de les audiències tingui a veure amb la realitat. No cal dir que tots i cadascun dels actors que acompanyen Helen Mirren estan esplèndids –escola britànica–, però el tour de force corre a càrrec de la protagonista. Tot el temps en escena, fins i tot en els moments en què per canviar d’època canvia de vestuari i de pentinat, tan ràpids que sembla un espectacle de prestidigitació, saludats amb un “oooooh!” a cada transformació per part del públic, el que assistia a la representació en directe i el que hi havia a la sala de cinema. 'The Audience' no és un document, ni ho pretén, però la pregunta és si es tracta d’una comèdia o d’alguna cosa més. Fins i tot alguna cosa més que alta comèdia. Escola britànica. El cert i segur és que aconsegueix una bona ració de rialles, però al mateix temps i amb 'finezza' construeix un retrat de la protagonista absoluta, que tot i fet amb una amabilitat sense dubte, és d’una precisió majúscula que deixa clar com és l’existència de la reina, dels seus problemes com a ésser humà, de la seva luxosa solitud, més que de la seva relació amb els diferents coprotagonistes. La mesura és perfecta. L’estructura impecable, tot i que no està contada cronològicament, pot ser per posar en evidència que no es tracta d’una recreació de la realitat, sense que es perdi ni un gram d’eficàcia pel camí. Tot el contrari, queda perfectament definit qui és qui tan a nivell individual com en el seu paper en la història. Perdó, en la 'Història'. Una meravella, que un cop més, deixa clar que el teatre al Regne Unit és una altra cosa.

Teatre del Mar.- Tampoc no va estar gens malament aquest nou viatge a Ítaca. Després del que protagonitzà Pepa Plana fa dues setmanes, la companyia Philippe Genty tornà a agafar el vaixell per navegar per un Jònic molt particular, que no sé si qualificar de teatre de teresetes. Però val a dir que Ulisses és un obridor de botelles de vi, els mariners bombons embolicats, el vaixell una granera rompuda i la vela un ventall, el mar un plàstic... I naturalment apareix el país dels lotòfags, les sirenes, Polifem i tots els que acompanyaren l’heroi en la seva singladura de tornada cap a la seva Penèlope. Imaginatiu, viu, divertit. Una hora escassa per contar tot un seguit d’històries que no per conegudes deixen de ser interessants. Amador Artiga, Andrés Martínez i Marcia Gambardella són els encarregats de, a cara descoberta, fer que tots els estris que apareixen sobre l’escenari compleixin els seu paper de transportar-nos a un món fantàstic en tots els aspectes.