'B' o 'Ruz-Bárcenas': Tota la veritat?

PalmaEl mes de març passat arribava al madrileny Teatro del Barrio una coproducció amb el Teatre Lliure, on es va representar el desembre: l’obra teatral 'Ruz-Bárcenas', escrita per Jordi Casanova, el reconegut i jove dramaturg català, autor d’obres tan exitoses com 'La ruïna', 'La revolució'... És dirigida per Alberto San Juan i interpretada per Pedro Casablanc i Manolo Soto. Es tractava de la transcripció del segon interrogatori que va realitzar el 15 de juliol de 2013 el jutge Ruz a l’extresorer del Partit Popular Luis Bárcenas. Una espècie de teatre documental. No era l’interrogatori sencer, per raons òbvies de temps, i a més Jordi Casanova havia variat una mica l’ordre d’alguna de les preguntes i naturalment de les respostes, per qüestions de ritme. Tota la resta era absolutament fidel al que va succeir dins una de les sales de l''Audiencia Nacional'. La idea, tan senzilla com brillant. Bárcenas/Casablanc assegut en una cadira amb un micròfon de peu al davant, contestant les preguntes de Ruz/Soto, assegut en una petita taula amb tan sols un parell de papers i un altre micròfon, com a únic atrezzo de tota l’obra. Ambdós personatges tenien suficient pes específic per aguantar la funció, i no en parlem del que deien cadascun d’ells, o sobretot el que contestava Bárcenas, absolutament demolidor. De fet, Alberto San Juan ni tan sols es va preocupar d'apropar-los als originals físicament i puc assegurar que no calia. Potser els primers moments fossin una mica difícils per aquesta circumstància, però passats els cinc primers minuts, és com si fossis presencialment a l’interrogatori. Unes sensacions que et deixen estabornit per la naturalitat amb la qual Bárcenas parla de quantitats de doblers tan difícilment assequibles per a la majoria de mortals que fan feina; però el més contundent són els noms, de tots coneguts, que van sortint de la boca de l’extresorer sense returar ni mica, sense parpellejar, que fins i tot sobten el mateix Ruz.

No era de 'Ruz-Bárcenas', l’obra teatral, del que volia parlar, sinó de la pel·lícula basada en la mateixa peça de Casanova, que molt pocs mesos després de l’estrena ha arribat a les pantalles, produïda mitjançant micromecenatge, dirigida per David Ilundain i protagonitzada pels mateixos actors, amb el títol de 'B'. Tot i haver-la vista als escenaris, la impressió va ser idèntica: traït, decebut, estafat... Naturalment no es tracta de teatre filmat, encara que ho hauria pogut ser i no hauria perdut gens d’interès. El director navarrès ha incorporat la gent que va ser present a l’interrogatori, com són ara periodistes, advocats i altres testimonis o imputats, que tenen molt petites intervencions i que no afegeixen gaire substància a l’original, encara que no molesten gens ni mica. Potser el més significatiu ho podem trobar en la caracterització dels dos personatges principals, que em va semblar del tot innecessària, sobretot, o més ben dit bàsicament, en el cas de Casablanc, postís pel que fa als cabells del seu personatge en els primers plans, que no són pocs. En qualsevol cas, molt recomanable, i ambdues interpretacions memorables, com ja ho havien estat sobre l’escenari. Un cop de puny a l’enteniment, perquè si això és el que va confessar, no es fa difícil imaginar que del que parla és de les propines que es repartien a la seu del carrer Génova, fins al punt que segur que les quantitats reals de les 'mossegades' deu ser poc menys que inimaginable; tant, que tot el que podem conèixer amb la pel·lícula potser quedaria reduït a pura anècdota si algun dia sabéssim tota la veritat.