Sospitosos habituals

Aquest paper tampoc no és cap resum de l’any teatral. En tot cas provaré de fer un recull de sensacions agradables, que no han estat poques, però sobretot m’agradaria que fos una reivindicació del talent teatral que circula per aquesta “terra inexistent”, que diria el mestre Antoni Serra i que tampòc mai no deixaré de reivindicar-lo. Un talent que no està valorat en la justa mesura, vist des d’una perspectiva que va una mica més enllà de la geografia insular, i que no tenen les autoritats culturals, limitant la seva funció a cobrir l’expedient, que és una manera com una altra de menysprear la no menys inexistent indústria teatral, condemnada “in aeternum” a la pura subsistència. La llista de sospitosos habituals va començar amb una prova de talent. El III Torneig de Dramatúrgia, amb Carme Planells, Salvador Oliva, Catalina Inès Florit i Xisco Rossello com a lluitadors convidats, va donar la notícia dels guardons aconseguits fora de Mallorca per la guanyadora del segon torneig, Marta Barceló, primer a Temporada Alta, mare del torneig local, i després a Bones Àires, ni més ni menys, pare de la criatura. D’altra banda, Abans que arribi l’alemany habia crescut i amb Pedro Mas i Muntsa Alcañiz com a protagonistes, dirigits per Joan Fullana, han fet rodolar l’obra per tot arreu amb no poc èxit. Joan Fullana també va ser el responsable, juntament amb Diego Ingold, de la interactiva Comviure, en coproducció amb el Teatre Principal, representada a un pis de Canamunt. Tan divertida i ocorrent com contemporània i vigent, a més d’una crítica mal·lletada i encertada de com viure si ets jove i sobradament preparat. Una cosa semblant a la sèrie que ha dirigit el mateix Fullana i ha escrit Joan Yago per a IB3, Mai Neva a Ciutat, protagonitzada per Esther López, Maria Bauçà, Josep Orfila, Caterina Alorda, Luca Bonadei i Héctor Seoane, de sis capítols, cada cop millors i que ha deixat obertes tantes portes argumentals, que seria absurd que no tingués continuïtat. De moment ja rutlla per Filmin i on line.

Pel que respecta al Teatre Principal no faré valoracions de concepte, perquè ja ho he fet en massa ocasions, però quedi clar que es mantenen intactes i no han canviat ni poc ni gens al llarg de les tres temporades de la legislatura. Dit això destacar el bis teatral de l’arxiduc i per partida doble. A la Sala Gran, Catalina Solivellas en funcions de Catalina Homar, text de José Carlos Llop i direcció de Rafel Lladó, i a continuació Rafel Duran va posar sobre l’escenari, Sala Petita, el mateix Arxiduc en el moment de poc abans de finar, amb text de Carme Riera i protagonitzada per Andreu Benito, acompanyat d’un Josep Orfila gairebé silent. En qualsevol cas, bona feina per part dels dos equips, que no propiciaren cap hagiografia sucrosa dels coneguts personatges. També a la Sala Petita, aquest mateix any i diferent temporada, hem pogut veure l’adaptació que Salvador Oliva ha fet de la novel·la gràfica de Javier de Isusi He vist balenes, magistral translació, dirigida amb cura i talent per Xavier Núñez, amb Clara Ingold, Salvador Oliva, Rodo Gener i Jordi Cumellas. Un altre habitual de l’escena local amb galons a l’escalafó del talent és Sergi Baos, que va delegar en Joan M. Albinyana la direcció de La classe, protagonitzada per Rodo Gener i Òscar Muñoz, un duel interpretatiu de nivell superior, del que també són culpables l’autor i el director.

No he oblidat els moltíssims muntatges que han vingut de fora, però llevat de Boscos, de Wajdi Mouawad, en versió d’Oriol Broggi, em qued i d’un bon tros amb les produccions locals esmentades. De la mateixa manera tampoc no vull oblidar aquest racó que no és menor, tan sols de menys durada, que és el Teatre de Barra i significar la petita meravella de la darrera edició, escrita per Rafel Gallego, dirigida per Josep Ramon Cerdà i protagonitzada per Inès Florit i Núria Fiol, Cavalls sota l’arena. I amb això, fins l’any que ve.