Tanmateix!

De tothom és sabut que l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears va donar un tomb amb la destitució de Josep Vicent, per motius molt allunyats del vessant musical, res a veure amb el talent, la dedicació, ni prop fer-hi la programació o qualsevol altra raó que no sigui purament política. Tant és així que mai ni el president del govern, en minúscules per la minsa rellevància de tots els seus membres, ni la consellera d’escassa Educació i gens de Cultura, decapitada per estrictes raons de fidelitat i obediència cega al “Far” de la nostra comunitat, exhibida a la plaça pública i llançada als peus de la turba dels manifestants, més com a escombraries que com a trofeu, mai no havien assistit ni fet acte de presència, que encara que paregui el mateix tan sols s’hi assembla , a cap concert de la Simfònica. Vull suposar que era per una barreja de desinterès, por de les conseqüències de la seva presència amb la possibilitat d’una esbroncada i sobretot menyspreu, el que en diuen un gest polític prou significatiu, “para que se entere el chulito este”. Degollat el director amb no poques dosis d’escarni, nomenaren dos directors artístics, Pablo Mielgo, qui també farà les tasques de director musical, i Joji Hattori.

Primer concert de la temporada

Feta aquesta petita introducció, per contextualitzar els fets, arribà el primer concert de la XXV Temporada, amb moltes novetats en el programa de mà, que és la raó de ser d’aquest paper. La primera novetat va ser la presència al pati de butaques de la futura víctima del Gran Botxí, William Tobethem, abans conegut com a Guillermo Estarellas, l’executor i executat del TIL, amb tot un seguit d’acòlits a la seva filera que li feien el rendez vous de rigor i que probablement no repetirà per raons òbvies. Pel que fa al programa de mà, n’han canviat el format, els colors i el gruix de la informació, que sempre s’agraeix. Però també ha canviat el tarannà i a la primera pàgina trobam una provocativa declaració de principis, com és el bateig de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears en versió col·loquial, que saluda els espectadors amb una “gonellada”. Ara li diran “Sa Simfònica”, l’article està ressaltat en vermell, que és com sempre li havíem dit i mai escrit. A la pàgina dos la presència fotogràfica del Molt Honorable Sr. José Ramón Bauzá, president del Govern de les Illes Balears, amb la silueta d’un violí que anirem trobant i que no té gaire gràcia pel que fa a l’estètica, queda una mica pobra. Qüestió subjectiva. El que està clar és que el Molt Honorable no hi va comparèixer però al mateix temps hi era. Tercera pàgina, el discurs institucional, on no fa menció a “Sa Simfònica”, i amb bon criteri parla de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears Ciutat de Palma, com “un dels referents culturals més importants de la nostra comunitat autònoma”, que no és gaire original. Tòpic, molt tòpic. Punt d’inflexió, projecte ambiciós, reconeixement internacional... són frases fetes sense cap contingut, ni rigor, marca de la casa. La qüestió és allà on diu “l’Orquestra vol commemorar el centenari de la mort de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria amb un repertori musical centreeuropeu” i clar, un repassa el programa i hi troba Bizet i Manuel de Falla en el primer concert, per continuar amb Arriaga, Tchaikovski i Sibelius, Roig Francolí, Shostakovich, Stravinsky, Ravel i Camile Sant Saens, i aleshores apareix el dubte de si es tracta d’una programació per honorar el gens honorable arxiduc, encara que també podrem escoltar Beethoven, Brahms, Mozart, Bach, Bruckner, que formen part de qualsevol programa de qualsevol orquestra qualsevol temporada. Però quedava bé, no més, això de provar de publicitar una programació en funció de l’efemèride de l’any. El que li va escriure el paper hauria d’haver filat una mica millor, com en el cas del currículum del codirector artístic i també encarregat de dirigir el primer concert, Pablo Mielgo, qui va mostra les seves possibilitats en el primer concert, que no són poques. Comença dient: “Pablo Mielgo està considerat un dels més destacats músics espanyols de la seva generació...”, que queda una mica pretensiós, tenint en compte que ell és qui ho escriu des del càrrec que ocupa, quan el seu currículum és suficientment i prou eloqüent. O per ventura és que ho ha escrit el seu “co-equipier” Joji Hattori?, qui per cert no apareix en el programa de mà, que no tindria cap importància si en el mateix llibret no apareguessin tots els músics de la Simfònica, que és sens dubte el millor amb molta diferència, i l’equip tècnic, començant pel gerent fins a “l’atriler”, així ho diu així ho pos, que és l’encarregat de col·locar els faristols. I a sobre sé que tot això no té importància, tanmateix!