Teatre de Barra ha arribat a la setena edició i val a dir que el segon dijous de les representacions al carrer de Sant Magí varen haver de penjar el cartell d’entrades esgotades. Un any més, em varen convidar a formar part del jurat que havia de seleccionar les sis obres d’aquest amunt i avall i, per tant, un any més les sensacions són diferents de les d’un espectador que hi arriba verjo. Fer-ho així té un valor afegit, que per una banda resta sorpresa, però per una altra et permet veure la feina del director de manera més acurada, que a l’hora de valorar cadascuna de les peces resulta molt més adient. Especialment en aquesta edició vull significar que tots ells han millorat l’original, sense menysprear l’autor, que en tres d’elles són el mateix. De les sis, en vaig poder veure cinc i em va quedar per a una propera ocasió la que ha escrit i dirigit Lluís Colom, convertit ja en un habitual, sempre amb resultats més que notables. A tot això, l’ambientàs que es respirava era d’aquests que fan goig; actors, actrius, espectadors poc habituals de teatre, altres repetidors per fruir d’un vespre màgic i divertit, però sobretot Eròtic, que és el tema de l’edició potser més compensada de totes.
Tens temps?.- Peça original de Mar Pla, dirigida per David Mataró i interpretada per Xavier Frau i Caterina Alorda. No es tracta de fer un rànquing de quines m’han agradat més i quines menys, entre altres coses perquè totes m’agradaren d’allò més, però no puc deixar de destacar aquesta. Rodona pel tots els costats. Ja molt ben construïda des de l’original, la feina de David Mataró havia de ser de retocs gairebé imperceptibles, aquesta pinzellada que fa que tot funcioni amb la precisió necessària. Triar els actors també és important i Caterina Alorda broda el seu paper –cosa que no és notícia–, farcit de matisos, amb més registres del que pugui semblar en un primer cop d’ull, mentre que Xavier Frau tampoc no queda enrere a l’hora de les rèpliques com a venedor de temps. Originalitat, precisió, gran interpretació i David Mataró.
El cap de (la) fava.- Original de Xisco Rosselló, dirigida per Pere Pau Sancho i interpretada per Maria Bauçà i Joan Fullana. La història d’una petita venjança eròtica, que Pere Pau Sancho ha estructurat des de l’astracanada, traient la part més còmica i de manera esbojarrada de la situació que planteja aquesta història d’un retrobament, eròtic clar, amb uns personatges força graciosos, dels quals se n’endú la millor part una Maria Bauçà, que sembla que han escrit el paper per a ella, que és el millor que es pot dir d’un actor o actriu. Un final força sorprenenent que per ventura necessitaria una volta més a la torradora per aconseguir més eficàcia. Així i tot, estic segur que serà una de les que més agradarà al públic.
Playbar.- Escrita per Aina de Cos i dirigida per ella mateixa i Joana Castells i interpretada per Lydia Sánchez i Héctor Seoane. Una obra que hauria pogut participar en quasevol de les dues darreres edicions dedicades al cinema. D’alguna manera és una recreació, fantasia eròtica, de la pel·lícula de Mike Nichols El graduat, en la qual naturalment Héctor Seoane, qui mai no deixa de sorprendre, i que sembla que al Teatre de Barra ha trobat un cau per mostrar les seves possibilitats, fa d’un hipotètic Benjamin, i Lydia Sánchez, la naturalitat feta actriu, de l’aspirant a Mrs. Robinson. Bon punt de partida des del paper original i arrodonida per la química entre els dos actors de manera indiscutible i que va pujant a mesura que transcorren els minuts i la situació va donant la volta fins a arribar a un final tan imaginatiu com intel·ligent. I divertit.
Carta blanca.- De Salvador Oliva, que també la dirigeix i interpreta amb la seva partenaire a la barra, Carme Serna. Haver-ho escrit dóna a Salvador Oliva un plus, que fa que en tot moment domini la situació i doni al personatge aquesta credibilitat que fa que sembli que no intepreta, sinó que ho viu. Cada gest, cada moviment, cada paraula, cada silenci formen un decàleg humorístic que provoca des d’un somriure fins a la rialla explosiva del respectable.
El pacte.- Escrita i intepretada per Josep Mercadal, juntament amb Cintia de Luis, dirigits per Àlex Tejedor, potser sigui l’única que no juga amb l’humor de manera tan evident com la resta, i fins i tot gosaria a dir que és la més eròtica de totes, amb final sorprenent i intel·ligent, com gairebé totes, però que d’alguna manera la fa diferent.
In crescendo.- Escrita i dirigida per Lluís Colom i interpretada per Cecilia Candia i Juan José Baltasar, és la que em va quedar per veure i que no faig comptes perdre’m i contar-ho.
