Joan Antoni Mendiola
01/07/2013

I després?

2 min
Pep Sala brinda a la part posterior de l'escenari on van actuar els cantants que van donar suport al Concert per la Llibertat.

PalmaNo és senzill parlar d'un tema tan complicat com la vaga de l'Orquestra Simfònica. Uns diuen que no es va presentar ningú amb cara i ulls, poder de decisió, a negociar amb ells, encara que el director artístic del teatre Principal digué que no era del tot cert, sinó que hi havia tres possibles solucions sobre la taula.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Per una altra banda, la directora argumentava que era una vaga que havien fet contra el Principal, contra ells, que els varen oferir el " teatro " quan no tenien on anar. I a sobre el dia abans havien anat a tocar a uns coneguts cellers com Orquestra Simfònica de les Illes Balears Ciutat de Palma o, el que és el mateix, havien fet vaga tan sols a la cloenda de la vint-i-setena Temporada d'Òpera del teatre Principal, per les dues darreres funcions d' Aïda . No va dir res sobre el retard en el cobrament de les nòmines que els pertoquen o per les retallades que proposen, o...

Mamballetes

En qualsevol cas, el fet és que hi va haver representació d'Aïda amb Moreno dirigint el pianista Alfredo Abbati i la Banda de Son Rapinya. Els cantants hi eren tots i el públic, amb moltes ganes de fer mamballetes, fins i tot una mica abans que acabàs l'ària de torn, crec que per premiar l'esforç addicional de tothom, que no és poca cosa.

Per altra part, un parell de metres més amunt, la Simfònica, dirigida per Agustí Aguiló, havia organitzat un altre concert reivindicatiu i naturalment gratuït. S'hi va arribar a posar molta gent, diguem que bastant, per poder també fer mamballetes. Fins i tot amb algunes pancartes reivindicatives en favor de la cultura i naturalment de la Simfònica.

Val a dir que era un concert tan conegut com comercial que s'inicià amb John Williams i la seva banda sonora d' Indiana Jones , i va continuar amb New York, New York de John Kander, també tot un clàssic de Frank Sinatra. Després la suite d' Esmorzar amb diamants de Henry Mancini... Arribà Star Wars , també de Williams, i un jove del públic va dir "aquesta ja la l'havien tocada", però no, és que Indiana Jones i Star Wars s'assemblen una mica. Coses que passen.

A pocs metres

Abans que acabés el concert de la plaça Major, escales per avall per veure com funcionava l'Aïda sense orquestra. Vaig arribar en el moment de la Marxa triomfal amb els cantants, el cor, el pianista i la banda de Son Rapinya. Tot un professor de música va dir en el descans que estava molt bé, que no havia trobat a faltar l'orquestra (sic); i algú altre va dir que així se sentien millor les veus del cor.

Jo vaig trobar que feia molta falta l'orquestra i sobretot vaig notar que el cor no anava tan tot plegat com seria necessari. Es notaven més les 'petites' errades. Tot plegat era com estar en un assaig en el qual els cantants no estaven del tot còmodes. Uns més que els altres. I l'espectacle, empobrit.

Casset?

Que no pensin els polítics que a partir d'ara les òperes es podran representar tan sols amb un pianista, perquè si continua així a la propera s'estalviaran el pianista i posaran una casset i més endavant prescindiran dels cantans i posaran actors fent playback. I després...

stats