TEATRE
Cultura 15/02/2014

Com un peix dins l’aigua

i
Josep A. Mendiola
2 min

D imonis és una peça escrita i interpretada per Lluís Colom i dirigida per Joan Gomila. Em manca al programa de mà el nom de l’actor que interpreta el senyor Vallès Armengol, Eusebi, amb l’accent tal qual, que es diu Joan Maria Pascual i que exerceix d’ajudant del professor Don Antonio Alastuey, l’encarregat de donar una mena de conferència sobre els set pecats capitals i Shakespeare, o millor dit les obres del dramaturg més representat en la història del teatre, segurament amb molta diferència sobre el segon i que em consta que Colom coneix sobradament i ho demostra. Però no es tracta tan sols ni molt manco d’una exhibició erudita de l’autor de Dimonis, encara que imprescindible perquè l’obra rutlli per entre El rei Lear, Hamlet, Coriolà, Mesura per mesura o El mercader de Venècia entre algunes altres, amb humor, intel·ligència i fluïdesa, amb la inestimable col·laboració del senyor Vallès i part del públic interactuant amb el professor Alastuey, un altre rol, el de professor, que domina Lluís Colom, que per tant es troba sobre l’escenari com un peix dins l’aigua.

Pràcticament una hora que serveix perquè el protagonista vagi interpretant diferents personatges amb una actuació mesurada, sòbria i acurada. I un altre cop esmentar la presència de qui posa la nota d’humor, el senyor Vallès, clar. Un exercici molt compensat en tots els vessants de l’espectacle a partir dels pecats capitals: peresa, luxúria, avarícia, gola, enveja, ira i supèrbia, o el que ve a ser el mateix, un calidoscopi de la condició humana, mitjançant els personatges més coneguts, si és que n’hi ha algun que no ho sigui, del bard d’Stratford-upon-Avon, de qui encara ningú no sap ben bé qui era o si tan sols va existir realment. El que sí existeixen són els seus personatges i les seves obres en una lliçó de coneixement del més obscur de l’ésser humà, que no ha variat ni poc ni gens al llarg dels segles. Això és el que mostra i demostra Lluís Colom, amb elegància i saviesa, i amb un sentit de l’humor més britànic que una altra cosa, un altre pal que domina l’autor i ho posa al servei del seu discurs, amb un altre vesant no menys important, la improvisació, que et deixa amb la sensació que t’has perdut alguna cosa i que no estaria malament tornar-la a veure per gaudir-la una miqueta més i fins i tot amb més profunditat, que amb un sol cop et queden molts racons amagats i alguna lectura més enllà de l’entreteniment.

stats