Opinió 18/08/2013

La troballa o la cosa està fotuda

J. A. Mendiola
3 min

Se'n fan tants que és difícil arreplegar-los tots, però l'estiu serveix perquè vagin recorrent la geografia balear de punta a punta i pescar-los, que s'ho paga. I així els aniré veient tots, o almanco gairebé tots. La setmana passada a Campos, la setmana que ve a Capdepera i Pollença. Parlo del microteatre, el gran fenomen que ha revolucionat el món de l'escena, que omple dia rere dia bars, botigues, cines tancats, galeries a punt de tancar, la presó antiga... i ara de poble en poble. Vaig anar a Campos, cinc obres, dues ja les havia vistes i vaig repetir, però no va ser el mateix perquè l'espai hi juga un paper fonamental, forma part indispensable de la troballa i, clar, no es pot fer qualsevol obra a qualsevol lloc. Per exemple, El barril de l'amo en Tià Lladó , escrita i dirigida per Bernat Molina, i protagonitzada per Margalida Grimalt i Rafel Ramis, la varen muntar en un celler i, clar, l'espai era el més idoni per a aquesta història de crionització, o el que és el mateix, congelar algú perquè torni en el futur, "com en Walt Disney", diu el fill a la mare, que és la que compareix dins un barril i té una conversa amb el fill, que lògicament és més vell que la mare quan es "desperta". Divertit, molt divertit, amb Margalida Grimalt que ha d'expressar de tot només amb la cara, i mira que n'arriba a fer, de carusses.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

"Iuans"

Iuans de Laia Bosch i Manena Huguet amb Joan Manel Vadell i Pedro Orell de protagonistes. Són dos acomodadors que el darrer dia que el cine està obert troben un sobre ple de "iuans" i, clar, el problema és si se'l queden o el deixen allà on era. Bon plantejament, millor interpretació i un final arrodonible. Naturalment, tenia lloc en una antiga sala de cinema i l'estrenaren al tancat Metropolitan. Sergi&Irina és una història d'amor "fou", molt "fou", d'Àlex Tejedor, amb Alícia Garau i el mateix Tejedor; la varen estrenar en un pati preciós dels jardins d'Alfàbia i a Campos al pati d'una suggerent casa senyorial situada enmig del poble. Quan la vaig veure per primer cop, la vaig trobar molt previsible; quan la vaig veure per segon cop, quan ja tant em feia la sorpresa final, fins i tot em va agradar una mica més. A més de cantar ambdós protagonistes, la música és en directe, aquest cop interpretada per Emili Gené. La promesa , també d'Àlex Tejedor, l'han pescada del "Teatre en barra" i la varen representar a Can Pomar Enric de las Heras i Mercè Sancho. Ja la vaig trobar el primer cop una mica massa melodramàtica, que en aquest cas l'apreciació és més subjectiva que mai, però val a dir que a més d'un espectador com a mínim els ulls se li varen envermellir. Molt bé els dos protagonistes, que hi posaren tot allò imprescindible per aconseguir molta emoció.

"Weltanshauung"

I per acabar Weltanshauung , que s'hauria d'escriure "Weltanschauung" perquè volgues dir "la concepció del món". Escrita per Xavier Uriz, dirigida per Sergi Baos i interpretada per Marga López i Pedro Mas. Una ubicació d'escàndol per contar la història d'un matrimoni d'exterminadors nazis que és una autèntica bomba i on podem trobar des de conflictes de parella fins a un argumentari exterminador. Tot rodola sobre l'humor i el final és d'una "finezza" majúscula.

Reflexió

I ara arriba la reflexió sobre el fenomen microteatral. Han aconseguit dur públic nou, sens dubte, però a base de píndoles, i això no sé si crea addicció al teatre com l'havíem conegut fins ara, que podria ser una raó addicional, a preus més baixos que en una sala convencional i per tant el sou dels actors i companyia a "la romana". Tanta lluita durant tants anys per aconseguir un conveni on ha anat a parar? La producció com l'havíem coneguda se n'ha anat en orris, a partir d'ara tots faran companyia. És una sensació que voldria que fos errada. "No hi ha res més", diuen els actors. El tema és veure si és conjuntural o ja tot es manega com ara es llegeixen les notícies, per Twitter, o es miren els titulars, per internet. També va estar molt bé El jardí desolat a Can Alcover amb la taquilla inversa. Almoina. La cosa està fotuda.

stats