OBSERVATORI

L’impost al sucre i els pressupostos

L’1 de maig va entrar en vigor un impost a les begudes ensucrades que continguin, entre altres coses, sucre, mel, fructosa, xarops i nèctar. Les begudes alcohòliques, els iogurts bevibles i algun altre producte, de moment, en queden exclosos. La patronal de les begudes refrescants (Anfabra) i la Federació d’Indústries de l’Alimentació i Begudes (FIAB) no han trigat a posicionar-s’hi en contra. Coca-Cola i PepsiCo han anunciat que seguiran reduint la quantitat de sucre en els seus productes.

Segons l’IEC un impost és la “quantitat de diners exigida sense contraprestació per les administracions públiques a cada ciutadà i a cada empresa com a contribució a la despesa pública segons llurs activitats i resultats econòmics”. En aquest cas, jo el definiria “com una imposició segons una suposició, els pressupostos”.

És el que tenim ara: d’una banda, el govern decideix per nosaltres què hem de menjar i, de l’altra, segons com vagi la recaptació ens imposaran més impostos. L’obsessió segueix sent complir el dèficit, i recordo que si encara estem generant dèficit encara estem endeutant-nos. El benestar de l’estat, no l’estat del benestar.

L’OMS (aquell organisme que ens va fer gastar milions en vacunes per la suposada pandèmia de la grip A) recomana un consum de no més de 50 grams de sucre diaris. A Espanya el consum per càpita és de 94 grams. Aquest consum està molt relacionat amb l’obesitat: el 54% dels espanyols en tenen. Encara és més esgarrifosa la dada que 2.100 milions de persones tenen sobrepès, quasi un terç de la població mundial, de la mateixa manera que hi ha 795 milions de persones que passen gana.

Pel que fa a la balança comercial, Espanya consumeix uns 1,3 milions de tones de sucre i només en produeix 0,5 milions, totes a partir de la remolatxa sucrera. La superfície més gran d’aquest cultiu la trobem a Castella i Lleó. A tot l’Estat tant la indústria de les begudes com el cultiu i transformació dona feina a milers de treballadors.

Precedents fallits

També és important recordar que l’obesitat és un dels factors de risc de moltes malalties i que, a la vegada, suposa una despesa important per a Sanitat. ¿És aquesta la via més encertada? Per reduir les taxes d’obesitat hem de reduir el consum d’aliments d’alt valor calòric, però tampoc portem un estil de vida activa i, a la vegada, en general sopem tard i dormim poc. A Mèxic i a França, on des del 2002 tenen aquest impost, les vendes van caure el primer any però després han augmentat. A Dinamarca van posar un impost similar als productes amb molts greixos, que després han acabat retirant perquè l’únic que va aconseguir és augmentar els preus i posar en perill llocs de treball.

En efecte, hi ha molts factors que s’han de tenir en compte, moltes maneres de fer-hi front (incidir en l’educació, campanyes, límits a l’hora de la fabricació...) i el tema dels impostos és moralment complicat. Avui són les begudes ensucrades, ¿quin producte o activitat serà demà?