Un, dos, tres o més cafès al dia. De tot tipus i amb totes les combinacions possibles. Entre els que tenen més de 18 anys és més normal prendre cafè que no prendre’n, i ens estranyem molt quan algú ens diu que no en pren. El cafè, un producte originari d’Etiòpia, va ser introduït per mercaders venecians i, en un inici, va arribar a estar prohibit. Una llegenda explica que va ser un pastor d’Etiòpia qui va descobrir-ne l’efecte tonificant en les seves cabres després que ingerissin la planta del cafè.
En veure-ho el pastor va portar els fruits a un monestir, on els monjos van preparar una beguda que els va permetre estar desperts durant els oficis nocturns. Tot i que l’origen és africà, la producció sempre ha estat més concentrada a l’Amèrica del Sud, i quan es va començar a comercialitzar era dels principals productes que participaven en el que es coneix com el comerç triangular, basat en productes manufacturats a Europa que es venien a l’Àfrica a canvi d’esclaus. Aquests esclaus eren portats a les colònies d’Amèrica, on produïen matèries primeres que a la vegada s’exportaven a Europa.
Per preparar el cafè majoritàriament s’utilitzen dues varietats: Coffea arabica i Coffea canephora. La primera representa el 75% de la producció mundial i es cultiva majoritàriament a Amèrica. Necessita un clima humit i fresc, i per això es cultiva en zones muntanyoses. Produeix un cafè fi i aromàtic. El canephora, també conegut com a robusta, s’adapta a climes més àrids i es produeix en molts països de l’Àfrica i a l’Índia. Produeix un cafè molt més àcid, que normalment és el que trobem al cafè soluble o instantani. La recol·lecció encara es fa manualment, tret del Brasil, on s’utilitza maquinària. Després de recollir els grans del cafè cal assecar-los, torrar-los i triturar-los. Entre els països que n’exporten més trobem el Brasil, el Vietnam i Colòmbia, i entre els que n’importen més hi ha els de la Unió Europea, els Estats Units i el Japó.
Te o cafè?
I ara suposo que us ve al cap aquesta pregunta: ¿què es beu més, al món, cafè o te? Doncs, tot i que es produeixen gairebé el doble de tones de grans de cafè que de te -segons la FAO-, tan sols es necessiten dos grams de te per preparar-se’n una tassa, en comparació dels 10 grams que fan falta per fer-se’n una de cafè. És a dir, al món es beuen tres tasses de te per cada una de cafè. Això s’explica molt fàcilment: a l’Àsia, on viu el 60% de la població mundial, prefereixen de llarg beure te. Tot i així, hi ha importants cadenes de cafeteries, com la italiana Massimo Zanetti i l’americana Starbucks, que hi estan invertint molt i amb èxit. A aquesta última li va tan bé a la Xina que hi obre una botiga cada quinze hores.
És ben clar: els occidentals gastem molts diners en cafè, però consumir-ne repercuteix en la nostra productivitat laboral. Ho he estat buscant, però no he trobat quines serien les conseqüències de no tenir cafè. Tot fa pensar que serien bastant negatives.
