El mal que encara ens fa el veto de Rússia
Empresari del sector i ramader agrícolaEls últims dies hem vist com els nostres líders polítics es feien fotos amb Putin a la trobada del G-20 d’Hamburg. Jo, en veure-ho, no podia parar de pensar en el mal que ens va fer el veto rus als productors d’aliments europeus. Tot va començar a principis de l’any 2014, quan per -suposadament- temes sanitaris Rússia va prohibir la importació de porcs i la seva carn d’Europa. Ja l’agost del mateix any, i com a conseqüència del conflicte a Ucraïna, la prohibició es va expandir a la resta dels aliments produïts a la UE. Els grans beneficiats d’aquest tancament han sigut països com el Brasil, Xile, Turquia, l’Iran i Nova Zelanda.
Des del camp sempre hem tingut la sensació que hem sigut els més perjudicats per un conflicte totalment polític. Els efectes del tancament van ser devastadors per a la indústria porcina europea, però el fet que el veto rus al porcí europeu fos anterior al veto al porcí dels Estats Units i el Canadà va fer que els europeus obrissin nous mercats abans que els nord-americans (que també són grans exportadors de carn de porc). Per a altres sectors els efectes encara van ser més greus, com per exemple en el cas del sector de la fruita. En aquest sector, la UE es va veure obligada a aprovar retirades del mercat de milers de tones de fruita pagant un preu fix per cada quilo. Putin sabia què feia: si desestabilitzes el món rural, desestabilitzes el país. D’altra banda, això ha servit per enriquir el sector de producció d’aliments rus, que -com tot a Rússia- està controlat per poques empreses. Els elevats preus del aliments a Rússia, causats per la falta d’oferta, han fet que la producció de carn de porc, pollastre, vedella, fruita i hortalisses hagin augmentat significativament. Aquest era un altre dels objectius de Putin: dependre molt menys de la importació d’aliments d’altres països. Llàstima que hagi sigut també a costa dels consumidors russos, que han viscut onades inflacionistes successives des del veto que han fet que perdessin poder adquisitiu i tinguessin una dieta molt menys variada.
Falta comprovar si el sector rus és competitiu. Ho sabrem quan ens permetin tornar a exportar a aquest país (cosa que no sembla pròxima, ja que encara hi ha armament pesant a la frontera de Rússia amb la Ucraïna rebel).
L’annexió russa de Crimea té molta relació amb el sector primari: la majoria dels ports russos es congelen a l’hivern, però el port de Sebastopol (a Crimea) permet que Rússia pugui exportar blat tot l’any. Gràcies a això, aquest any serà el principal exportador de blat del món, per davant dels Estats Units.
