OBSERVATORI
Misc 18/02/2018

El que podem aprendre d’Israel en la gestió de l’aigua

i
Jaume Abellana Puyol
2 min

Les massives migracions a Europa dels últims anys tenen com a origen la guerra civil de Síria i les últimes revoltes a l’Iran, i aquestes, al seu torn, estan provocades en part per l’escassetat d’aigua. Per això avui us volia escriure sobre Israel, un país enclavat al desert, amb poquíssima pluja, tan sols un llac d’aigua dolça i sense cap riu amb gran cabal, i que, tot i això, ha estat el país que més ha augmentat en població i renda per càpita en les últimes cinc dècades.

Aquesta obsessió amb l’aigua ve de lluny: a la Bíblia hebrea la paraula aigua hi apareix més de 600 cops, i els fundadors d’Israel van escriure que sense aigua el creixement com a país seria limitat. Així que la primera acció que van prendre va ser la creació d’una institució dirigida per tècnics -no per polítics- amb l’única missió d’assessorar contínuament els governants. Més tard es van construir una sèrie de plantes als afores de les ciutats que converteixen tota l’aigua residual en apta per a l’ús agrícola. D’aquesta manera, aquesta aigua va passar de ser un maldecap a un recurs molt important. Paral·lelament també van establir un sistema de recollida d’aigua de pluja, que utilitzen més tard per regar els jardins públics.

A la costa del Mediterrani han anat construint dessalinitzadores que funcionen amb el sistema d’osmosi inversa, el mètode energèticament més eficient i més barat que existeix. La dessalinització actualment proveeix el 80% de l’aigua per a consum domèstic del país.

També s’ha implantat un sistema de làsers d’última generació en totes les canonades d’aigua del país que detecta en quin moment i on s’estan produint les pèrdues d’aigua, cosa que permet reparar-les en molt poc temps. Això estalvia aigua i diners no sols al govern, sinó també a les famílies i empreses. A més, es fa pagar el cost real de l’aigua, sense subsidis històrics. Aquest és sens dubte el millor incentiu per fer-ne un ús eficient i crea les condicions per innovar.

Els científics israelians han desenvolupat cultius no transgènics resistents a la sequera i a l’aigua salada. I també tomaqueres -i altres cultius- amb molt poques fulles, tija i arrels: “Quin sentit té gastar aigua en parts de la planta que no es mengen?”, diuen. És allà on s’ha creat el mètode més eficient de reg que hi ha, el reg per goteig.

Tot això ha fet d’Israel una superpotència agrícola, exportadora neta de fruita i hortalisses i, per tant, d’aigua. El país s’ha convertit en el centre de la innovació i l’eficiència pel que fa a la gestió de l’aigua. ¿Sabran els seus veïns aparcar les diferències i fer el mateix?

stats