Jaume Claret

El poder discrecional a la Barcelona franquista

El poder político-coercitiu a la Catalunya contemporània, no democràtica, s’ha exercit per delegació de Madrid en virreis actualitzats: la borbònica figura del capità general i els franquistes governadors...

No hi ha independència sense violència

Etiquetat fa uns anys pel periodista Manel Cuyàs com a membre dels “descarats” -una generació de joves escriptors de plomes irreverents i altament preparats (Sostres, Graupera, Bierge...)-, Enric Vila...

image-alt

Alfred Rosenberg, pare de l’església nazi

Alfred Rosenberg (Tallin, 1893 - Nuremberg, 1946) potser encara és un desconegut per al gran públic, però va ser un dels personatges ideològicament més influents dins del nazisme. Amb més d’un milió...

image-alt

Al·lèrgia violenta a la diferència

Sense arribar a ser un gènere, l’anticatalanisme compta ja amb diversos treballs sobre la seva gènesi i història. Un dels seus cultivadors més destacats, el periodista i escriptor valencià Francesc Viadel,...

image-alt

El ‘corasón loco’ del procés

A Corazón loco, la famosa cançó convertida en bolero per Antonio Machín, el protagonista es resisteix a triar entre dues dones. Per ell és compatible estimar-les: la primera és “el amor sagrado ”, companya,...

image-alt

L’escriptura com a refugi

“No le puedo relatar la noche, porque aún no ha terminado ”, escriu al principi d’aquests Diarios de la Revolución de 1917 la jove poeta russa Marina Tsvetàieva (Moscou, 1892 - Ielàbuga, 1941). Una nit...

image-alt

La importància d’interpretar el món

Moltes vegades les biografies resulten rellevants per entendre els interessos, fílies i fòbies d’una carrera. En el cas de Tony Judt, les seves vicissituds vitals i acadèmiques il·luminen una trajectòria...

image-alt

La democràcia urbana

El mapa electoral de les últimes presidencials als Estats Units revela un país majoritàriament republicà amb dues costes principalment demòcrates. Els liberals americans -el més aproximat a una esquerra a...

image-alt

La mirada enrere d’un catalanista desorientat

El llarg procés és un llibre important: el més rellevant dels publicats en els darrers vint anys sobre Catalunya i el catalanisme. Jordi Amat ha construït un relat fascinant d’història intel·lectual que...

image-alt

La literatura com a refugi

La contemporaneïtat ha consagrat la literatura del jo. L’experiència i la reflexió en primera persona formen avui bona part de l’obra més interessant publicada en els últims temps. Norman Manea -nascut a...

image-alt

D’un temps, d’un país i d’uns barris

La Transició espanyola ha passat de ser considerada un procés modèlic a ser qüestionada tant per les seves suposades bondats com pel mateix relat fixat oficialment. El llibre de Marc Andreu, fruit de la...

image-alt

“Carlos Sentís, rata de claveguera”

En un article publicat el 1947 a l’exili, el periodista Eugeni Xammar parlava de diversos companys de professió que havien optat per col·laborar amb el franquisme. La pulla més dura tenia un clar...

image-alt

L’erm sense mestres: Morán passa comptes

Fa molts anys, Isaiah Berlin advertia contra les anàlisis estremidores i despietades del comte de Maistre i de Voltaire, capaces d’esquarterar l’escenari social. Una mirada tan crua i deshumanitzadora que...

image-alt

Un projecte polític postnoucentista

Podria establir-se una nissaga d’intel·lectuals mallorquins lligats a l’espai ideològic conservador del Principat que aniria de Miquel dels Sants Oliver a Valentí Puig, passant per Joan Estelrich i Baltasar...

‘Els jueus catalans’: els que van anar a Liorna

Als anys cinquanta la canalla encara recorria els carrers de Súria per Pasqua fent sonar les matraques per anar a “matar jueus”. Ara fa unes setmanes, una enquesta revelava que el 57% dels alumnes catalans...

Notícia de la identitat catalana

A redós de la manifestació independentista de la Diada del 2012, l’historiador Josep Fontana iniciava el seu darrer llibre: La formació d’una identitat. Una història de Catalunya. L’interès per la...

El calidoscòpic Sis d’Octubre

En la nostra història només tres dates resulten prou icòniques per no necessitar més contextualització que el dia i el mes: l’11 de setembre, el 14 d’abril i el 6 d’octubre. A redós d’aquesta...

D’animals a déus

Autobatejar-se com a Homo sàpiens (l’home que sap) dóna la mesura de la suficiència -i històric masclisme- de la nostra espècie. Sobretot perquè tant l’aportació femenina com la nostra ignorància han sigut...

Quan democràcia volia dir autonomia

El 28 de novembre del 1979, el recentment desaparegut i aleshores governador civil de Barcelona José María Belloch remetia un contundent informe reservat a Madrid: “ Este gobernador civil, desde su toma de...

“Si vols la pau, prepara la guerra”

Parafrasejant la famosa frase Si vis pacem, para bellum -atribuïda indistintament a Georges Clemenceau i Groucho Marx-, durant molts anys la història militar ha estat a la història allò que la música...

I en Lluch, què en diria?

La polièdrica personalitat d’Ernest Lluch, fruit dels seus múltiples interessos i obsessiva curiositat, van permetre-li protagonitzar diferents encarnacions. Entre les darreres i fruit de la barreja de...

image-alt

PERFIL Les memòries d’Ehrenburg: vida de l’intel·lectual militant

Pocs deuen recordar avui Ilià Ehrenburg. Però, durant molts d’anys, el seu nom va ser el paradigma de l’intel·lectual soviètic. Per alguns, personificava l’implacable estalinista orgànic, mentre que, per...

“Quina sort, tot està per fer!”

Fascinats per l’èpica de 1714, el centenari de la Mancomunitat de Catalunya ha maldat, sense gaire èxit, per treure el cap a les agendes, als mitjans i a les llibreries del nostre país. El llibre signat...

El dilema del príncep

Per Sant Jordi les meves filles van rebre el llibre Les princeses també es tiren pets. Més enllà del contingut escatològic, el conte pretén evidenciar que la reialesa està subjecta a les mateixes servituds...

< Anterior | 1 | 2 | Següent >