Un diamant al melic

Quan Anita Ekberg va ser, l’any 1985, a l’Àngel Casas show de TV3, al marge dels tòpics de La dolce vita de Fellini, va comentar els problemes que li havia provocat la seva exuberància, que sovint la convertia en una mera dona-objecte al costat de còmics com Bob Hope, Jerry Lewis o Fernandel.

Presumia d’haver estat un personatge de Lev Tolstoi en l’adaptació cinematogràfica de Guerra i pau però no sabia que Los tres etcéteras del coronel, de Claude Boissol, que havia rodat a Espanya, era una obra de teatre de José María Pemán.

Tenia, a més, un record especial per a una oblidable fantasia oriental del 1956, Zarak, dirigida per Terence Ypung. Li van dissenyar un vestuari que deixava tanta epidermis a la vista que podia ser objecte de la censura en alguns territoris on es podia ensenyar la panxa però no el melic. Solució salomònica: incrustar-li un diamant. I Anita reia estrepitosament quan ho recordava.