Hillary Clinton reconeix amb dolor la seva derrota

La candidata demòcrata demana tenir la “ment oberta” i donar una “oportunitat” a Donald Trump

Ha sigut un dels moments més durs de la seva carrera política. Hillary Clinton va fer ahir el discurs de concessió amb què renunciava al somni de ser la primera dona a ocupar la Casa Blanca i es veia forçada a deixar que s’hi instal·lés el rival que més l’ha insultada políticament i personalment. Tot i això, Clinton va enterrar les recriminacions, va felicitar Donald Trump i es va mostrar disposada a col·laborar amb ell. “Donald Trump serà el nostre president -va afirmar-. Li devem una ment oberta i donar-li una oportunitat perquè lideri”.

En el seu discurs, el que més va lamentar va ser no haver pogut trencar, d’una vegada per totes, el sostre de vidre que impedeix que les dones siguin al capdavant del poder, però va dir, adreçant-se directament a les dones, que un dia s’aconseguirà: “A totes les dones, i especialment a les joves, que han dipositat la fe en la campanya i en mi, vull que sàpiguen que res no m’ha fet sentit més orgullosa que haver sigut la seva campiona”. Hillary es va emocionar quan va referir-se als resultats, reconeixent que ha descobert un país més dividit del que es pensava i que la derrota feia “mal, un mal que durarà molt de temps”. Però, ara, va dir, “és hora d’acceptar els resultats i de treballar per al futur”, i va deixar al descobert la Hillary més lluitadora, la que no es rendeix mai. L’exsecretària d’Estat va fer una crida als joves perquè no es desanimin per les derrotes, perquè no deixin mai de lluitar per allò que considerin just; i també una altra a les nenes, perquè no deixin de pensar que són valuoses i poderoses, que es mereixen totes les oportunitats de perseguir els seus somnis.

Amargor a les files demòcrates

La candidata va comparèixer davant els mitjans i el seu equip tard -s’esperava que ho fes durant la nit electoral- i acompanyada per tota la seva família. Els membres del seu equip l’esperaven amb les cares apagades, marcades per una derrota que no s’esperaven i que, potser per això, encara troben més amarga. Davant dels seus, Clinton va demostrar que és una bona perdedora, i va garantir una col·laboració plena amb Trump per facilitar la transició de poders.

Amb aquesta derrota, passarà a la història com una dona de grans ambicions frustrades, la que ha fracassat dues vegades, primer contra un dels seus, Barack Obama, i després contra un republicà, Donald Trump. És tenaç i perseverant des de sempre. A l’Arkansas on el seu marit va iniciar la carrera política, a ella la consideraven ambiciosa i massa moderna per a un sud tan socialment conservador. En arribar a la Casa Blanca també va trencar el tradicional rol protocol·lari de la primera dama. Es va involucrar amb un tema polític de primera magnitud: la reforma del sistema sanitari. Va llançar-se a la batalla i la va perdre, segons els crítics, per manca de flexibilitat, per ser massa intransigent.

Com a secretària d’Estat en el primer mandat d’Obama i més tard com a senadora per Nova York, es va guanyar una millor reputació. Al llarg de la seva carrera política, sempre ha practicat una defensa constant, quasi obsessiva, de la seva vida privada, que l’ha fet semblar sospitosa d’amagar secrets inconfessables.

Hillary Clinton ha disposat d’un equip de campanya de luxe, sofisticat, amb un finançament generós, amb una capacitat d’anàlisi detallada de dades i sondejos, amb el suport del president i la primera dama sortints, que tenen altes quotes de popularitat. Tot això no ha sigut suficient per vèncer un rival que batallava pràcticament sol, rebutjat per la majoria del Partit Republicà.

Els demòcrates han topat amb la força del populisme, no han sabut captar, o almenys no han trobat respostes, al malestar i a la ira de molts ciutadans que associaven Clinton amb l’establishment. La primera advertència va arribar a les primàries demòcrates, amb el sorprenent èxit de Bernie Sanders, que va posar en dificultats la favorita. També Sanders era el candidat populista que anava contra el poder establert. Clinton va superar les primàries, però no va saber-ne treure la lliçó adequada.

Examinant els resultats, es pot veure que els estats industrials tradicionalment demòcrates els han abandonat. Clinton ha pogut comptar amb les minories, que l’han votat a ella però amb percentatges de participació inferiors als que havia aconseguit Obama. No ha sigut capaç de mantenir el que va portar Obama al poder i ha topat amb un rival que ha exercit un atractiu irresistible per a l’home blanc de classe treballadora. Clinton ha guanyat en vot popular, però el que compta són els vots electorals de cada estat, i d’aquí n’ha sortit derrotada.

Obama promet una transició pacífica

El president sortint, Barack Obama, es va comprometre ahir a garantir una transició de poders pacífica amb el que serà el seu successor, Donald Trump. En la seva primera compareixença davant els mitjans després de les eleccions, Obama va recordar que fa vuit anys ell i George Bush també tenien grans diferències, i la transició va ser un èxit. És el que intentarà amb Trump, amb qui va mantenir una conversa telefònica quan els resultats el van convertir en president electe. Avui es reuniran a la Casa Blanca. “Ara -va dir Obama- toca treballar perquè tingui èxit unint i liderant aquest país”.