Com barrejar política i negocis sense perdre vots

Cobert legalment per una exempció sobre conflictes d’interessos, Trump promou la seva marca des del poder

Convençut que els seus no el penalitzaran, el Trump president manté el control sobre els negocis privats i utilitza la Casa Blanca per potenciar la seva marca. Només així s’entén que el departament d’Estat promocioni el club de golf de Trump a Mar-a-Lago; només així s’explica l’espot publicitari de l’assessora presidencial Kellyanne Conway que animava a comprar productes d’Ivanka Trump; i només així no sorprenen les corredisses de delegacions estrangeres per fer reserves a l’Hotel Trump de Washington.

Amb Trump van entrar de bracet a la Casa Blanca un nou president i una marca comercial. L’enorme ventall de projectes empresarials, crèdits i acords a nivell mundial lligats al president fan etèria la frontera entre els interessos públics i els privats, desdibuixen la línia que, se suposa, hauria de separar el Trump president de l’empresari. Cent dies després de jurar el càrrec, nega amb suficiència que hi hagi problemes potencials i sentencia desafiant que “la llei està totalment del meu costat; el president no pot tenir un conflicte d’interès”. I aquesta vegada no menteix.

Per evitar conflictes d’interès la majoria de presidents dels Estats Units han creat blind trust, fundacions independents que gestionen els seus béns deixant els beneficiaris totalment al marge. Aquest gest garanteix que juguen net, i sembla políticament obligat, però legalment no ho és. I Trump s’agafa aquí, a l’exempció reconeguda al president dels Estats Units pel que fa a les lleis que regulen els conflictes d’interessos. Segons els experts en ètica, els únics passos que ha fet Trump -passar els seus béns a una fundació que dirigeixen dos dels seus fills- no només es queden curts, sinó que són bàsicament cosmètics. Trump té cobertura legal, però no absoluta carta blanca. Hi ha altres disposicions, com una clàusula fins ara oblidada que prohibeix als funcionaris públics rebre diners de governs estrangers, i això pot donar arguments legals als seus crítics.

L’abast de la fortuna de Trump és difícil d’establir per la negativa del president a publicar les declaracions de renda. Però el desconeixement dels detalls no amaga les ramificacions de l’imperi Trump, implicat en acords comercials i contractes a escala mundial i amb empreses que depenen de l’acció de governs estrangers o dels seus agents per rebre permisos, contractes o inversions.

Un imperi familiar

El cas del club Mar-a-Lago, a Florida, és emblemàtic. Des que Trump l’ha convertit en una suposada Casa Blanca del sud, l’entitat, propietat seva, ha duplicat la quota d’entrada fins al 200.000 dòlars amb l’argument que les freqüents visites del president fan pujar-ne el valor. A la promoció hi ha ajudat una comunicació del departament d’Estat, ara retirada, que subratllava que la propietat “s’ha tornat molt coneguda des que el president hi viatja sovint per treballar o rebre líders estrangers”. Allà és on va rebre el president xinès, Xi Jinping, per escenificar el gir de la política respecte a la Xina, que va passar de ser un país manipulador de la divisa a un soci fiable. Curiosament, aquell mateix 6 d’abril la Xina va registrar tres noves marques que atorgaven l’exclusiva a Ivanka Trump per vendre joieria, maletes i serveis de balneari a la segona economia mundial.

La filla, empleada de la Casa Blanca, segueix fidelment els passos del pare. En aquests primers cent dies de presidència, Ivanka Trump Marks LLC ha sol·licitat el registre de nou noves marques a les Filipines, Puerto Rico, el Canadà i els mateixos EUA. Mai un president nord-americà havia tingut conflictes d’interessos tan enormes que alimentessin les especulacions per barrejar política i negocis, i que provoquessin les crítiques pràcticament unànimes dels experts en ètica i demandes judicials dels advocats de la transparència.

Però tots aquests revessos no inquieten un Donald Trump convençut que està cobert legalment per les exempcions i políticament per la fidelitat dels seus votants. Els sondejos li donen la raó. Que Trump utilitzi la Casa Blanca per als seus negocis aparentment no els preocupa. És el seu heroi contra el sistema, un polític diferent dels altres que aplica mètodes d’home de negocis per dirigir el país.