El BBVA ha de tornar 275.000 € en subordinades a un jubilat

PalmaUn jubilat mallorquí que va perdre els estalvis de tota una vida, inclosa l’herència de son pare, uns 275.000 euros, per haver adquirit participacions subordinades d’alt risc, els recuperarà després que el Jutjat de Primera Instància número 8 de Palma hagi condemnat l’entitat que les va vendre, el BBVA, a tornar íntegrament la quantitat i els interessos que en sorgiren.

La història, una de tantes que es produïren durant els anys en què la banca va intentar col·locar tot tipus de productes d’alt risc, no sempre assegurant-se que l’adquirent era conscient d’on es ficava, es remunta a 2009. En aquell moment, el demandant, una persona sense estudis i que ha rebut el suport jurídic d’Ausbac per al procés, acudí al BBVA i es reuní amb una sèrie d’empleats que durant la vista admeteren que li havien donat alguna informació sobre el producte, però que en cap cas li digueren que podria perdre tota la inversió, ja que es tractava d’unes participacions subordinades, en aquest cas d’Eroski.

El demandant declarà que la seva idea era autoritzar el banc perquè “fes alguna cosa” amb els estalvis, però en cap cas pensà en l’elevat risc de l’operació ni en va ser informat.

La magistrada Clara Besa assegura en la seva sentència que “en el moment de subscriure l’ordre d’adquisició del producte enjudiciat, el senyor no es trobava en una situació de llibertat contractual, sinó que patia un vici de consentiment consistent en un concepte equivocat o judici fals sobre l’objecte del contracte, és a dir, patia un error sobre els factors de risc relacionats amb l’emissor (Eroski), entre d’altres, els riscos del tipus de canvi, el crèdit, la liquiditat, el tipus d’interès i l’endeutament; el seu error s’estenia també sobre els factors de risc relacionats amb els valors que adquiria, en concret, el risc d’amortització”, assegura.

En canvi, l’entitat condemnada “sí que havia de conèixer-lo com a empresari expert en el sector i el va ocultar en dur a terme la seva tasca d’intermediària o comissionista en l’adquisició del producte tal com resulta de la declaració del senyor i del mateix actor”. “Si hagués conegut els riscos que comportava el producte ofert, com ha manifestat en la vista, mai hauria ordenat adquirir un producte tan perillós per a la integritat dels seus estalvis”, afirma la jutgessa, qui cita diferents sentències de tribunals sobre situacions semblants, en les quals es manté la tesi que la tipologia del client és molt diversa i que és necessari garantir que s’entén el risc per part de l’adquirent. I, en cas que no s’hagin seguit els protocols, són els tribunals els que han d’emparar-los.

La complexitat d’alguns productes financers

Preferents i subordinades són dues expressions que pràcticament no existien en el debat públic, fins que les entitats financeres començaren a ser denunciades per ciutadans que perdien els estalvis. La principal diferència que existeix entre les participacions preferents i les obligacions subordinades, ambdós productes complexos, és que les primeres se subscriuen de manera perpètua, mentre que les subordinades tenen data de venciment. Això sí, ni unes ni altres estan garantides pel Fons de Garantia de Dipòsits.

En canvi, el deute subordinat són valors de renda fixa amb rendiment explícit, on el cobrament dels interessos estarà sempre condicionat que hi hagi un nivell de beneficis concret, que figura en les condicions de la subscripció. En cas que l’entitat que les emet sigui liquidada, el deute es col·loca per darrere dels creditors ordinaris, de manera que el reemborsament d’aquests bons subordinats es realitza quan ja s’han satisfet els deutes ordinaris. Tots aquests aspectes, i els riscos concrets, han de ser informats als subscriptors, ja que en cas contrari l’entitat bancària podrà ser demandada.