Balears ha eliminat el 60% del sector públic instrumental en 4 anys

PalmaBalears és la comunitat que més ha reduït els organismes públics dependents de l’adminstració, amb una minva que frega el 60% (59,12%) i que va suposar l’eliminació fins a 2015 de 107 ens, segons les dades de l’informe de la Comissió per a la reforma de les administracions públiques (Cora), que depèn de l’Oficina estatal per a la reducció de l’administració (Opera). L’altre arxipèlag, Canàries, va ser el pitjor alumne de la classe pel que fa a l’eliminació de les anomenades societats públiques instrumentals, amb “només” una minva del 15,1% i el tancament de 13 organismes.

Sens cap dubte, José Ramón Bauzá -el president que va aconseguir tenir més crítiques, que més va esperonar l’oposició al carrer i el que pitjors resultats ha recollit de tots els governs del PP- és el principal artífex d’aquesta reducció, que ja va començar l’anterior Pacte de Progrés. Per tant, des del punt de vista numèric Bauzá va aplicar com ningú les tisores, enmig d’un consens dels experts que era urgent llevar greix a l’administració. Ara bé, és només una qüestió numèrica, l’eficiència?

“En absolut”, respon Cándido Pérez Serrano, responsable d’Administracions Públiques de la consultora KPM, per qui “el més important és l’eficiència, i aquesta s’assoleix tenint exactament la quantitat necessària de recursos dedicats a prestar cada servei, i no sempre retallar és la solució. El més important és saber mesurar, i en això l’administració pública encara necessita aprofundir molt”.

Eficiència pública

Pérez Serrano és un expert en la gestió de les administracions i aquesta setmana ha participat en una conferència organitzada pel Cercle d’Economia sobre l’eficiència pública. Per ell, l’element que marca la diferència és poder quantificar cada servei, cada despesa, i “fer els comptes bé”, assignant els costos de manera que permeti trobar les bosses d’ineficàcia, i també els llocs on precisament cal el contrari, posar-hi més recursos.

“Reduir les partides pressupostàries no és eficient en si mateix. Gastar menys és sovint l’única solució que es pren per part de l’administració quan es parla de millorar l’eficàcia i l’eficiència, i aquest no és el camí. El que hem de fer és analitzar les obligacions de prestacions de servei, estudiar i mesurar bé els costos que tenim per prestar-lo, i a partir d’aquí i no abans prendre les decisions”, assegura Pérez Serrano.

L’expert considera que la mesura de l’eficiència ha d’incorporar també elements com “les tipologies, qualitats i especificitats de cada servei públic, ja que per exemple l’educació és un element molt sensible, en què no es pot parlar només de nombres, sinó que cal tenir en compte tota una sèrie de realitats i elements diferenciadors que si no es compten, no estam fent una anàlisi útil”. En opinió d’aquest consultor de KPM, retallar de manera indiscriminada o sense un coneixement profund de la realitat, com ha passat a l’Estat, provoca que es generin nous problemes que tanmateix acaba resolent l’administració, i sovint de manera improvisada.

Segons les dades disponibles a l’informe Cora sobre la reordenació del sector públic, s’ha causat la supressió de 2.305 ens públics, 115 a l’Estat, 754 a les comunitats autònomes, i de 1.436 entitats locals. Això ha suposat un estalvi de 30.341 milions d’euros per a les administracions i de 3.069 per als ciutadans. En conjunt, l’ estalvi és de 33.411 milions d’euros.

Óscar Navazo, que des de PriceWaterhouse ha assessorat el Ministeri de Justícia en un pla de racionalització i eficiència, assegura que una de les claus són els serveis compartits. No cal tenir repetits determinats departaments, sinó que seria molt més eficient centralitzar-los. “L’Administració General de l’Estat pot estalviar més de 1.000 milions d’euros l’any si posa en marxa Centres de Serveis Compartits (CSC) en la gestió de les despeses. Aquest estalvi es pot aconseguir de manera ràpida i sense detriment de la qualitat dels serveis o sense que se’n ressenti el funcionament de la maquinària administrativa. Només cal ajustar l’estructura d’alguns departaments clau i implementar models que centralitzin i racionalitzin els recursos disponibles”.

Les compres gestionades de manera unificada, compartir i centralitzar dades, expedients, habilitar professionals perquè puguin moure’s dins l’administració en funció de les necessitats de cada departament són algunes altres opcions que cal posar en marxa, segons els experts. El vicepresident del Govern, que era present a les jornades organitzades pel Cercle d’Economia, assegurà que l’Executiu ja treballa en la centralització de dades. “Queda molt camí per recórrer, però s’estan posant les bases perquè aprofitem millor els recursos que tenim, i així poder-los invertir millor en allò que necessita el ciutadà”, va dir.