Hi ha qui especulava ahir sobre si la confessió de Marco Antonio Tejeiro podria ser una maniobra per deixar fora del cas definitivament la infanta Cristina. Un pic llegida, queda clar que, com tots els penedits, Tejeiro cerca el benefici de la reducció de pena a canvi de cantar. Un clàssic en la història judicial de la corrupció, que es remunta als temps antics. I és que quan canta el comptable, pots començar a córrer. És el que més convindria a Torres i Urdangarin, perquè el que explica el seu responsable de comptes és la tesi de José Castro, i del fiscal Horrach, als qui, al marge de la implicació de Cristina, uneix la definició de Nóos com una pantalla d'aparent servei públic per pegar el cop a tots els governs del PP provincians com els de Matas i Camps, capaços de pagar animalades per obvietats, tan sols per sortir a la foto amb la monarquia.
