El Consell no pensa pagar per beneir les Normes de 1991
PalmaEl batle de Campos, Sebastià Sagreras, ha confirmat a l’ARA Balears que “no intervenc en res del procediment de ses Covetes” per evitar que es produeixi qualsevol irregularitat per incompatibilitat en el procés de reclamació que du endavant el seu pare amb altres socis de Marina Erst contra l’Ajuntament.
En tot cas, fonts municipals afirmen que “Campos no ha de pagar indemnització, entre altres motius perquè no és qui aprovà definitivament les Normes Subsidiàries”, que són la normativa que establia que el sòl sobre el qual s’autoritzà la llicència de construcció dels 68 apartaments era urbà, cosa que els tribunals tombaren fins a 13 vegades.
Per això, el demandant també ha acudit al Consell de Mallorca, a qui recorda en el seu escrit que “darrere la invalidesa de la llicència dels apartaments hi ha la invalidesa de la consideració de sòl urbà de les Normes Subsidiàries aprovades definitivament per aquest Consell el 1991”. Però el Consell ja ha desestimat aquesta petició i només queda en marxa la de l’Ajuntament.
Una vegada que l’Ajuntament de Campos elabori els seus escrits, està obligat a remetre al Consell Consultiu les pretensions de Marina Erst, ja que és aquest òrgan el que fixa les indemnitzacions a què tenen dret tots aquells que reclamen danys i perjudicis a l’administració en l’exercici de les seves actuacions.
La història dels apartaments de ses Covetes continua viva, però la batalla per evitar que el ciment destrossàs una part emblemàtica de la costa del Migjorn ja està guanyada per sempre. La Justícia va posar fi fa dos anys a una de les batalles territorials per excel·lència. El GOB i els nacionalistes del PSM varen haver de menester 18 anys i 20 resolucions judicials per aconseguir una ordre de demolició dels 68 apartaments il·legals de ses Covetes.
L’any 1992, l’Ajuntament de Campos donà una llicència d’obres per construir 68 apartaments en sòl no urbanitzable a la franja de domini públic maritimoterrestre, fixat per la Llei de costes de 1988, a la promotora Terrusan, després esdevinguda Marina Erst.
El GOB i el Partit Socialista de Mallorca (PSM) denunciaren que l’Ajuntament consideràs urbans els terrenys i, per tant, només s’hagués de respectar una franja de 20 metres des de la mar. Els denunciants argumentaven que no eren urbans i que, per tant, el projecte havia de respectar una franja de 100 metres. El 1994 començaren les obres i quan les estructures ja estaven aixecades, el 1995, la Justícia va donar la primera alegria als ecologistes declarant nul·la la llicència, i les obres es paralitzaren.
Només l’inici d’una llarga batalla jurídica. La promotora volia defensar els seus interessos, i l’Ajuntament de Campos, la legalitat de la llicència. Durant bona part dels 18 anys que durà la lluita, el Consistori ha destinat centenars de milers d’euros públics a intentar demostrar que la llicència era correcta. Ni la contundent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears (maig de 2007) ni la posterior confirmació per part del Suprem (2010) semblaven fer canviar d’opinió el PP de Campos. La tossudesa municipal ha allargat el procés i l’ha fet molt costós per als veïns.
