06/09/2015

Cort tanca la porta a la gran superfície a les Fontanelles

5 min
PERMISOS El vial d’asfalt ja ha alterat de manera molt greu el flux de les aigües al prat.

PalmaL’expedient municipal d’instal·lació i llicència d’obres per construir un gran centre comercial a les Fontanelles és a punt de ser arxivat. Fonts de l’equip de govern han confirmat que la Gerència d’Urbanisme procedirà en una o dues setmanes al tancament d’aquest procediment (CO 2014/00967), que impedirà qualsevol actuació urbanística com moviments de terres i, per descomptat, obres d’urbanització relacionades amb la construcció d’un gran equipament, tal com pretenia Unibail Rodamco SLU.

El tinent de batle d’Habitatge i Model de Ciutat, Antoni Noguera, va confirmar a l’ARA Balears que “es farà l’arxivament tal com marca la normativa, una vegada que el promotor no ha obtingut les autoritzacions autonòmiques que necessita per executar aquest projecte. No podem fer res més que aplicar la normativa en vigor”. Antoni Noguera no va voler donar-ne més detalls, perquè “primer cal que es completi el tràmit i, tot d’una que s’hagi fet, se us en donarà tota la informació”, va explicar.

Aquest arxivament no és una iniciativa municipal que surti del no- res, sinó que senzillament és la conseqüència de la incapacitat dels promotors d’obtenir la llicència autonòmica de Gran Establiment Comercial (GEC), imprescindible segons la llei per a tots aquells centres de més de 700 metres quadrats. Dia 29 d’agost del 2014, Unibail Rodamco SLU va sol·licitar la llicència autonòmica de GEC i la Direcció General de Comerç, organisme competent en aquesta matèria, va considerar que en aplicació de la Llei de comerç, que demana que els terrenys damunt els quals s’aixeca l’equipament ja tinguin la condició de solar, circumstància que no es donava, era impossible atorgar l’autorització.

Així, dia 24 de novembre del 2014, l’equip de la Conselleria de Joaquín García va desestimar la petició de la multinacional francesa de grans superfícies Unibail i, per tant, aquesta empresa va perdre qualsevol opció de començar a construir les Fontanelles segons el seu projecte.

Recurs perdut

Dues denegacions de Comerç de la imprescindible autorització

Però evidentment els francesos, especialistes en grans instal·lacions comercials, no varen quedar aturats. La inversió d’adquirir el projecte a l’empresa Aqua Màgica, liderada per Guillem Alomar, seria un veritable fiasco si no s’aconseguia aquesta llicència. I per això varen interposar un recurs de reposició contra la denegació de la llicència autonòmica de GEC. Tanmateix, la Direcció General de Comerç va mantenir, com sol ser habitual, el seu criteri, i el 23 de desembre del 2014 el Govern denegà el recurs de reposició i confirmà la denegació de l’atorgament de la llicència autonòmica de GEC.

Així doncs, en silenci i sense donar cap publicitat a la decisió, Joaquín García dues vegades va denegar la imprescindible autorització per poder ubicar un centre comercial a les fontanelles. El que ara farà Gerència d’Urbanisme de Cort és senzillament complir la llei. Quan un promotor demana llicència d’instal·lació i obres i, com ocorre aquí, en necessita una d’específica (la de gran superfície en el cas de les Fontanelles), si no l’obté, el procediment s’ha d’arxivar, “si bé és cert que en molts casos no se’n fa un arxivament específic i es deixa l’expedient obert per desídia”, comenta un expert en dret administratiu.

I les obres fetes?

Són d’un altre projecte que no necessitava autorització

La pregunta que es fa qualsevol que passeja per les Fontanelles i veu un vial d’asfalt que és més propi d’un circuit de Fórmula 1 que d’una zona humida, i que ja ha alterat de manera molt greu el flux de les aigües al prat, com han denunciat en reiterades ocasions el GOB i altres entitats conservacionistes, és molt senzilla: “Si no tenen llicència, com han fet un enorme carrer i un impactant moviment de terres?”. Perquè Aqua Màgica, l’empresa que va vendre el projecte a Unibail, el propietari actual, sí que va aconseguir una llicència d’obres a final del mes de juliol de 2014, però partint d’un projecte diferent, que no necessitava autorització com a gran centre comercial.

Aquest permís, aprovat per l’equip de l’aleshores regidor d’Urbanisme, Jesús Valls, es basava en una proposta comercial de 22 petits edificis, amb carrers enmig, a l’estil del Festival Park. “Un frau de llei en tota regla”, va assenyalar Bernat Coll, president de Pimeco, en el seu moment, i per aquest motiu la seva entitat va impugnar la llicència, juntament amb un advocat del País Valencià.

Ambdós recursos, amb els quals estan d’acord molts experts en dret administratiu, sostenen que el que va fer Aqua Màgica va ser presentar un projecte de gran superfície comercial però dividida en 22 bocins, per tal d’evitar passar pel sedàs de l’autorització autonòmica, que sabien que era impossible d’aconseguir en uns terrenys que no tenien la condició de solar.

En canvi, Cort sí que va accedir a donar la llicència d’activitats el 2013 i l’esmentada d’obres el 2014 per aquests 22 ‘bocins’ de gran superfície. Per això, la promotora ha pogut executar les obres d’urbanització del solar de les Fontanelles. Ara, però, el nou equip de govern haurà de controlar que allò que es faci sigui el que empara el primer projecte, i no el de gran superfície, que és l’únic que vol tirar endavant Unibail Rodamco.

És frau de llei Dividir en 22 Bocins el projecte?

Quan Guillem Alomar, promotor inicial de la idea de destruir les Fontanelles, presentà el projecte a Cort amb 22 edificis, tenia un objectiu molt clar: no haver de tramitar una gran superfície (GEC), sabent que passaria per la Direcció General de Comerç, que dictaminaria que no és possible perquè els terrenys no són jurídicament un solar fins que està urbanitzat.

A més, el fet de ser considerat una gran superfície obliga a passar per la Comissió de Medi Ambient i a revisar-ne l’impacte ambiental. En el cas de les Fontanelles, hi ha passat l’expedient inicial, i no l’edifici en concret, perquè com que no ha obtingut l’autorització, queda “només” en vigor el dels 22 bocins.

La pregunta és si 22 petits edificis de superfície equivalent a un d’enorme tenen el mateix impacte ambiental, i si, com diuen Pimeco i altres, és un frau de llei tramitar-ho sense les garanties a les quals s’ha d’enfrontar un GEC. “És com si tramites Festival Park com la suma de botigues. Des del punt de vista urbanístic, hauria de ser tractat com un gran centre, amb els impactes que provoca”, diu un expert en dret urbanístic.

Jaume Adrover, naturalista, té clar que “l’impacte ambiental és idèntic. És com si per fer un aeroport el tramites amb 22 peces. Ja s’ha afectat de manera molt greu la zona humida. Si damunt un plànol són 22 botigues o 1 de grossa, pot ser diferent per a un arquitecte. Per al medi natural, és el mateix”.

stats