PATRIMONI PÚBLIC

Denuncien el preu ‘il·legal’ del lloguer del palau de congressos

Segons les al·legacions presentades contra Cort, el cànon anual ha de ser d’un 6% del valor del que es lloga

El calvari de l’explotació del palau de congressos i de l’hotel adjunt encara no ha acabat. La nova licitació convocada per la societat pública Palau de Congresos S.A. ha rebut un contundent escrit d’al·legacions presentades per un misser que adverteix l’Ajuntament de Palma que el preu del cànon que hauria de pagar el guanyador del concurs per explotar el complex incompleix la llei, ja que és inferior al mínim establert pel reglament estatal de béns locals.

Aquesta normativa, que data de 1986, intenta assegurar que les entitats locals no lloguin ni arribin a altres acords amb tercers que puguin perjudicar els interessos públics posant preus massa barats a l’explotació del patrimoni municipal. En aquest sentit, el reglament assenyala que aquell que llogui un bé de qualsevol corporació local “pagarà com a mínim un cànon del 6% del valor en venda dels béns municipals”.

1,6 milions

El preu de licitació establert per part de la Societat Palau de Congressos S.A. (que està integrada a parts iguals per l’Ajuntament de Palma i el Govern) és de 1.585.000 euros anuals. Aquesta és la quantitat que haurà de pagar l’explotador per gaudir dels equipaments i dels terrenys públics sobre els que es va aixecar. Segons un informe elaborat pels serveis tècnics municipals el dia 12 de maig de 2015, només l’hotel té un valor de 40,5 milions d’euros. Això significa que si s’ha de pagar un 6%, com a mínim, per explotar la instal·lació construïda amb doblers públics, s’hauria d’abonar anualment un cànon de 2.430.000 milions, és a dir, 545.000 euros més del que figura a la convocatòria pública.

Segons la documentació aportada per aquest advocat a les seves al·legacions, cal tenir en compte que aquest càlcul s’hauria d’aplicar també al palau de congressos i a l’aparcament, que són els tres béns patrimonials que es liciten per a una explotació feta de manera externalitzada.

L’escrit d’al·legacions, que s’acompanya de nombrosa documentació, incorpora dues peticions molt concretes, avalades per diverses lleis i normatives que regulen la gestió pública del patrimoni, la licitació i la transparència. “Demana que sigui publicada a la pàgina web www.pcongresosdepalma.com la documentació corresponent a l’expedient 02/2016, la documentació corresponent a l’informe pertinent dels Serveis Tècnics Municipals sobre el valor en venda de l’hotel que té caràcter de bé patrimonial municipal. A partir d’aquesta valoració es podrà acreditar el compliment del cànon mínim d’arrendament, que no podrà ser inferior al 6% del seu valor”, recorda l’escrit d’al·legacions.

El conveni subscrit entre l’Ajuntament de Palma i la Societat Palau de Congressos l’agost de 2013 explicita que és Cort qui encarrega la licitació a la l’empresa pública, “fent seu el preu obtingut”.

La conclusió de l’escrit d’al·legacions que denuncia la possible licitació irregular és que com que no s’ha publicat tota la informació i com que el preu és inferior al que marca la llei, no pot començar a córrer el termini “de sol·licituds de participació fins que no es publiqui tota la documentació corresponent”.

Ingressos extra

El passat mes de maig Cort i el Govern anunciaren oficialment que el palau de congressos i l’hotel es llogaran per una renda mínima de 1.585.000 euros anuals sense IVA, i explicaren també que a aquest preu cal afegir-li un 5% dels ingressos totals que aquests edificis generin (activitat del palau, aparcament, hotel i restaurants).

El Consell d’Administració va aprovar aquella mateixa setmana tot el plec de condicions per adjudicar l’explotació d’ambdós edificis en règim de lloguer, per un termini màxim de 15 anys, prorrogables a tres més. Unes condicions, va dir en aquell moment el batle de Palma, José Hila, amb requisits però també flexibilitat perquè s’hi presentin “com més empreses, millor”, i amb què “se’n veurà beneficiada l’Administració”.

Per calcular el cost del lloguer, el batle va dir que s’ha fet un estudi econòmic i que la quantitat del 5% addicional serà per als comptes públics i que es calcularà en funció dels ingressos de tota l’activitat que es registri tant a l’hotel com al palau de congressos. Segons Hila, si la gestió hagués estat en forma de venda, hauria estat “una pèrdua per a la ciutadania” després de 9 anys d’un procés que ha estat com una “cursa d’obstacles”. El problema és que el cànon estipulat, segons les al·legacions a les que ha tingut accés l’ARA Balears, està per davall del preu que marca la llei.

El vicepresident i conseller d’Innovació, Investigació i Turisme, Biel Barceló, va afirmar en el moment de la presentació de les condicions de la licitació que el concurs, a diferència de les anteriors ocasions fracassades, “no serà restringit a hotelers com abans”.

El palau de congressos de Palma i l’hotel adjunt arrosseguen un enfilall d’incidències, des dels endarreriments en la seva construcció, la manca de previsió econòmica, i el desinterès dels possibles explotadors. Ara, sembla que encara no han acabat els problemes.